Friday, August 23, 2019
UN AUTÈNTIC SAQUEIG - art. Regió 7
UN AUTÈNTIC
SAQUEIG.
A l’espera del
preceptiu judici, i la sentència que se’n derivarà, cal prendre les xifres amb
totes les precaucions , però tot indica que els rumors, les informacions
confidencials, el run run que corria per empreses, administracions públiques, i
cercles rellevants de la societat catalana i espanyola, eren certes.
Em refereixo a la
teranyina d’intervencions, participacions, compromisos i interdependències
entre administracions, empreses, i família Pujol. Alguns ho volen concretar,
només en la persona del fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, altres ho
generalitzen a tota la família, però per les informacions aparegudes, els
possibles beneficiaries , serien tots ells en conjunt. Bé, fins a la sentència
ferma, hem de mantenir la presumpció d’innocència, si bé hi ha proves tant,
tant concloents que es fa difícil no admetre-les com a verídiques.
Recordo, els meus
anys de diputat, en que érem molts els diputats / des amb informacions
confidencials, sobre tractes estranys, en determinades grans obres del país, o sobre
relacions perilloses entre polítics – funcionaris – empresaris, o sobre
determinats tripijocs que donava tota la sensació de manipulació evident. Ara
bé, alguns parlaven, o fins i tot, fardaven de contactes al més alt nivell i de
tractes de favor, però cap d’ells estava disposat a parlar clar, i encara menys
a denunciar fets concrets, amb documents sobre la taula, ni que fos ell / ella
un dels perjudicats. L’omertà, la llei del silenci, era total i absoluta,
malgrat les filtracions verbals, però mai documentals....
Fins, que la cosa
es trenca. I sempre es trenca quan algú de dintre acaba sent molt perjudicat, o
apareixen batalles externes, amb relacions sentimentals, mal acabades. El cert,
és que quan això passa, i algú troba un fil conductor, tibant d’aquest fil, es
pot arribar a trobar quilòmetres de material, com ha estat el cas.
Tanmateix
,sorprenen les xifres. Fins ara, havíem assistit a un degotall de xifres,
elevades per a qualsevol de nosaltres, però habituals en empreses de mig o alt
nivell. Però, les darreres, ja no son habituals, i la darrera de totes, suma
del conjunt, surt de tota habitualitat, per entrar en el món dels escàndols de
primer nivell.
Que Suïssa,
informés d’operacions per 26 milions, ja son números elevats, però que la UDEF de la Guàrdia Civil , informi que
considera “provada”, la xifra total de 290 milions, és sorprenent, per
descomunal. Parlem de 290 milions d’euros, tot i que durant anys, els actors
tractaven amb pessetes. Ara, es tracta d’euros.
Si el que sabem
fins ara, queda provat, el resum de les actuacions d’aquests actors, és d’un
saqueig. Un saqueig, en tota regla, sobre tot el país, i països propers o
llunyans, beneficiant-se dels alts càrrecs d’una part de la família, amb el
pare al capdavant. Es molt greu, i sobretot molt decebedor.
Encara ressonen
en el meu cap, les lliçons de moral que impartia Jordi Pujol, des de la tribuna
del Parlament, amb àmplies i llargues acusacions als socialistes de manca de
patriotisme, dependència dels socialistes espanyols, i de falta d’ambició en
les seves propostes per la
Catalunya del present i futur...
Sempre, havia
somiat vèncer, en bona lid , a CiU, en unes eleccions en les quals podéssim
provar el cinisme del seu líder, i alguns dels tripijocs que coneixíem però no
podíem provar. Al final, la destrucció de CiU no ha vingut d’unes eleccions,
sinó de la pròpia destrucció interna, fruit de tants anys de prepotència,
tripijocs, ús i abús dels sentiments, a benefici propi. Trist. Realment trist,
perquè envia un missatge intern i extern del nostre país, provocant un dany
terrible, a tots els nivells: 40 anys de democràcia i institucions recuperades,
40 anys de saqueig , amb col·laboracions i participacions de múltiples persones,
des de multitud d’institucions i organismes del país. Que la Justícia , faci el seu
curs. Volem saber tota la veritat.