Thursday, August 22, 2019
SITUACIÓ ECONÒMICA GENERALITAT - art. Bolgesfera socialista
SITUACIÓ
ECONÒMICA GENERALITAT.
Aquesta setmana que tanquem, ha tingut lloc, en el Parlament de Catalunya,
la compareixença del vice president, Pere Aragonès, a petició de dos grups
parlamentaris per a donar explicacions sobre la retallada , en un 6 % de les
partides, de tots els departaments de la Generalitat ,per evitar sortir dels marges de
despesa pública, marcades per llei.
En parlem poc de la situació econòmica de la Generalitat , perquè
cada dia apareixen altres notícies, “més cridaneres”, que ocupen els titulars,
però , de lluny, aquest és el problema més greu del govern. I amb ell, de tot
el país. Ningú gosa, parlar de forma planera, però profunda d’una situació que
s’ha escapat, fa temps, de mare.
Parlar d’un deute de 78.000 milions, dels quals 57.000, està en mans del
govern central, i veure com , any rere any, va creixent, sense cap previsió
d’alentiment, i encara menys de reducció, suposa haver perdut el control de les
finances pròpies, i deixar la situació en un futur, encara més incert.
En res ajuda, al contrari, tenir un govern en funcions, a nivell estatal,
cosa que permet acusar-lo de no enviar amb prou diligència ni amb prou
quantitat les bestretes mensuals que permeten fer funcionar l’estructura global
de la Generalitat. Es
fàcil acusar, però la realitat és la que és, i un govern en funcions, no pot
dur a terme determinades operacions, reservades a un govern , en plenes
condicions.
I hem de recordar que sinó s’hagués frustrat el darrer pressupost general,
l’increment de dotació econòmica a Catalunya, era un dels més elevats de la
història recent, la qual cosa hagués ajudat, a pal·liar les dificultats
actuals. El que ningú pot pretendre és repicar i anar a missa. O acusar , ara,
al govern central de tenir unes limitacions, causades per una decisió dels
propis partits de govern.
Dit això, ha d’haver-hi de forma immediata, tant aquí a Catalunya com a
Madrid, un replantejament del finançament autonòmic. Es cert, que hi ha
mancances greus, en el sistema, reconegudes pel propi President, en funcions,
amb el compromís de posar-hi remei, amb la presentació d’un nou sistema , més
ajustat a la realitat i contemplant la ordinalitat. Es a dir, que qui més
aporti, també , més rebi en la distribució territorial general. Ara mateix,
Catalunya és la quarta en aportacions, i la desena en recepció d’inversions.
Això, no pot continuar, i en aquest ajustament hi està gairebé tothom d’acord,
accepta els partits, que mai busquen solucions, sinó viure dels conflictes.
Ara bé, dit això, la gestió catalana, ha de tenir canvis substancials
perquè té unes mancances estructurals, gairebé de naixement. S’han d’eliminar
multitud de despeses supèrflues, reduir organismes, millorar l’eficàcia,
millorar els ingressos propis, reconduir determinades àrees, pensades més en
pla polític que no econòmic, etc.
De fet, al govern de la
Generalitat , li aniria bé copiar estructures i formules de
funcionament d’un bon nombre d’ajuntaments de Catalunya, que malgrat tenir un
sistema de finançament inadequat, han estat capaços de mantenir serveis, donar
prestacions d’alt nivell, i foragitar la mala gestió. Tot plegat, alhora. Es el
que toca fer al nou govern de la
Generalitat , quan la política prudent, retorni al país.
Mentrestant, no es queixin, del que son mancances i dèficits propis.