Joan Roma

SENTIT D’ESTAT.

Comprenc perfectament la decisió del president, en funcions, Pedro Sánchez, de no acceptar un govern de coalició amb Unidas Podemos. Sí, els necessita per a poder ser reelegit, formar govern, i iniciar una nova etapa, però no, a qualsevol preu.

Un govern de coalició, precisa, bona entesa entre els dos líders principals, i estreta coordinació i col·laboració, entre tots i cadascun dels Ministres del Govern. Sinó és així, és impossible dur a terme l’acció de governar, en les condicions adequades.

Per entendre’ns, a Catalunya, varem tenir un exemple d’un pacte de govern, entre partits no fets per la bona i fidel entesa, que havien de tenir. Els governs presidits per Pasqual Maragall, primer, i per José Montilla, després , anaven de topada en topada, fins la derrota final. Malgrat tot, l’acció de govern, fou considerable, però malmesa per desencontres habituals, en temes importants, fins el punt que cada partit creia poder tenir la seva “parcel·la de govern”. I encara sort, que la forta personalitat dels dos presidents, imposava acords i lògica, en els temes més rellevants.

Ara mateix, tenim un altre exemple de mala coalició, en el actual govern de la Generalitat. Dos partits: Junts x Cat i ERC, comparteixen govern, si bé cadascú va pel seu cantó, sense un president que realment coordini res, perquè està dedicat a altres tasques, es mou per altres interessos i és manat per un fugitiu, a l’estranger. Impossible, imaginar un govern efectiu, en aquestes circumstàncies.

Però, és que perquè un partit pugui aspirar a governar, ha de tenir “sentit d’estat”. I “sentit d’estat “es té i s’adquireix, amb el temps, amb l’experiència, amb la participació en governs o des de l’oposició. No és , ni més ni menys, que actuar amb prudència i responsabilitat, en tots aquells temes, considerats fonamentals, pel bon funcionament de la institució on s’exerceix el càrrec.

Tant “sentit d’estat”, ha de tenir un alcalde o regidor, com un conseller comarcal, un diputat nacional / regional, o estatal. A un alcalde, se li ha de demanar “sentit de poble”, a un conseller comarcal “sentit de comarca”,  a un president autonòmic “sentit nacional” o “regional”, però tots /totes han de tenir-lo, si realment volen governar per a tots i totes, pensant en les necessitats i projectes a curt, mig i llarg termini.

Els nous partits, els més rellevants, en els darrers temps, han nascut , de presa i corrents, creient que s’ho menjarien tot, i podien “trencar” o deixar enrere el “sentit d’estat”. Tonteries, coses dels vells partits o de les velles convencions ¡¡¡. Ells podien agafar dreceres i posar-se a governar, sense cap lligam amb el passat ni compromís amb el futur.

Santa Innocència ¡¡ o millor dit: Quin perill ¡¡ La confiança dels Estats democràtics, prové de diferents factors, intocables en els seus principals fonaments. La política exterior, no es pot portar a base de sotragades, ingenuïtats, invents o improvisacions. Ha d’haver-hi un fil conductor, amb els països de l’entorn, amb les potències, amigues, i amb les menys amigues. Però, mai , per qüestions de gustos o amistats, sinó d’interès nacional, d’estat.

El mateix passa, en les polítiques de defensa, on els acords es compten per quinquennis i decennis, amb unes inversions, participacions i decisions , a respectar o modular, aplicant política fina . Res, de trencaments o incompliments. Tota acció mal conduïda comporta reaccions plenes de perjudicis, per qui les duu a terme.

I si els dos anteriors àmbits son essencials, en les polítiques d’estat, no ho son menys les econòmic – financeres, en el marc de la UE, primer, i en el món occidental, després.

En resum. Si estem on estem, si Espanya figura com la dotzena potència mundial, es troba en la dinovena posició , en l’índex de qualitat democràcia, en tant que democràcia plena, i amb el Brexit es pot convertir en el tercer país, més influent de la UE, el “sentit d’estat”, és fonamental preservar-lo de qualsevol mal pas. I quan algú com Podemos, exigeix entrar en el govern, en comptes de pactar un programa conjunt, avant posa els interessos personals i de partit, cosa que evidencia aquesta manca de “sentit d’estat”.

El moment actual, és tant delicat, a nivell intern i extern, que precisa d’un govern cohesionat, amb un programa ampli , detallat i consensuat, com per disposar de les majories necessàries per fer-lo realitat, però impulsat per un Executiu preparat, fort i coherent. Sinó, que el poble torni a parlar i decidir.