Monday, August 05, 2019
REFUGIATS, ACOLLIR I INTEGRAR - art. Diari de Terrassa
REFUGIATS –
ACOLLIR I INTEGRAR.
En un parell d’ocasions, en aquestes mateixes pàgines, he fet referència a
la feina de voluntari de Creu Roja, com professor de castellà, als refugiats
acollits a Berga, en coordinació amb l’Ajuntament de la capital, i de la resta d’ajuntaments de la comarca.
Fa quinze dies, va arribar el cinquè contingent, d’aquest programa
d’acollida, iniciat quatre anys enrere. Un programa de la UE , en el qual Espanya , es va
comprometre a acollir prop de 18.000 refugiats, en contingents d’uns dos mil,
cada any. A Berga, n’arriben aproximadament, 56, cada mig any.
Doncs bé, el que vull remarcar, és la gran diversitat de procedència dels
refugiats. Molts lectors, podrien pensar, que la majoria prové de la zona
conflictiva de Síria. Això va ser al principi, però , tot seguit la diversitat
és extraordinària, fins el punt de rebre’n d’una dotzena de països diferents.
Ara mateix, tinc alumnes de: Rússia, Ucraïna, Geòrgia, Somàlia, Camerun,
Mali, Burkina Faso, Guinea Conakry, Senegal, .... Es a dir, poc a poc, la
procedència de països africans, es va incrementant, mostra clara dels enormes
conflictes ètnics, territorials, i dictatorials. O una barreja de tots ells,
alhora.
El motiu d’aquest article, és explicar la bona feina del Govern Central,
per una banda, a l’hora de pactar, a nivell de la UE , aquest contingent de refugiats, i per altra, l’excel·lent
tasca d’entitats com Creu Roja, sí, però també d’un gran nombre d’ajuntaments
que s’han implicat, en la causa.
Però, l’altre motiu, és explicar el gran servei que fa aquesta gent, una
vegada acollida i integrada, als pobles, en concret, i al país, en general.
Molts dels que venen, tenen oficis diversos, de manera que els volen recuperar
, si poden. I molts dels oficis que tenien allà, son molt buscats aquí. Es més,
moltes empreses no troben treballadors del país, perquè no tenen ofici, o
simplement perquè no tenen ganes de treballar.
Resulta curiós comprovar com hi ha moltes places de treball que no es
cobreixen per falta de candidats. Aleshores, tenir persones que el que volen és
treballar, ni que sigui en altres oficis dels que tenien en els seus països d’origen,
permet cobrir places, en pobles i ciutats de Catalunya, i així donar
continuïtat a les empreses, i alhora repoblar territoris rurals.
Aproximadament, la meitat de cada contingent, es queda per la comarca, i la
resta se’n va cap altres zones de la província, a la recerca de pis i feina. No
és fàcil la recerca, ni la implantació perquè per llogar un pis, es demana
contracte de treball, i no es té contracte de treball sinó tens on
viure....aquest cercle viciós, costa de trencar, i és un dels temes que caldria
resoldre, si volem acollir. Només acollir, per acollir, no té sentit, sinó va
acompanyat de la integració. I la integració necessita vivenda i treball. Aquest
és el gran repte, en el que estan ficades totes les entitats, lligades a la
immigració i a l’ajuda dels sense feina.
Hi ha molts altres factors, col·laterals, per resoldre que necessiten
convenis i acords, entre països, per fer-los viables. Molts dels refugiats,
tenien carnet de conduir, carnet que no poden convalidar aquí. Això, suposa un
greu inconvenient a l’hora de buscar feina, sobre tot en una comarca, dispersa
com la nostra. O en altres territoris, en que tens la vivenda en un municipi, i
la feina, en un altre, amb ben pocs mitjans de comunicació com per poder
prescindir de vehicle.
Queden altres qüestions per facilitar arribada, feina i vivenda, però algun
dels temes es va resolent, si bé amb una lentitud exasperant. El que hem
d’assimilar, és que aquests contingents, tenen la virtut d’acollir persones
fugides de llocs en conflicte i se’ls ha de poder facilitar la seva vida i
integració, amb la màxima rapidesa i el mínim de complicacions. Queda molt per
fer.
# posted by joan roma cunill @ 12:03 AM 
