Tuesday, August 27, 2019
PRESERVAR LES ESCOLES RURALS - art. Diari de Terrassa
PRESERVAR LES
ESCOLES RURALS.
En diverses ocasions ,he fet referència a un dels grans reptes del món
rural: evitar la pèrdua de serveis essencials, bàsics, perquè si es perden, la
despoblació s’accelera, fins el límit de no retorn.
Tenim 600 municipis, dels 947 que té Catalunya, que no solament no creixen,
sinó que perden població, any rere any, de manera que algun dels serveis
essencials , es troba a punt de tancar. Aquest és el cas, de l’escola rural, en
prop de 100 municipis. El límit per no tancar, son 5 alumnes.
Ja fa molts anys que davant la pèrdua d’alumnes, moltes petites escoles es
varen agrupar en ZER ( zona escola rural) , de manera que dos, tres o més
municipis, mantenien la seva escola, però compartien serveis amb altres del
voltant per oferir una més eficaç acció educativa. Han donat, més ben dit,
estant donant un bon servei, però no han evitat la pèrdua d’alumnes, si bé
l’han fet més lenta.
Una altra reivindicació dels ajuntaments d’aquests petits municipis, era
poder disposar d’escola infantil ( 1 a 3 anys), en el mateix edifici escolar.
De lloc, habitualment en sobra, en la majoria de les escoles rurals, i no va
ser fins fa 3 anys que, finalment, el Departament d’Ensenyament no va permetre
la creació d’aquestes unitats infantils.
La proposta és molt fàcil d’entendre. Si els nens/nenes petits, entren a
l’escola amb 1 o 2 anys, és molt més fàcil que després continuïn a la mateixa
escola. Si els pares, han de portar aquests nens a un altre lloc, ja els hi
deixen, de manera que l’escola rural perd aquests futurs alumnes. La mesura
arriba tard, com gairebé tot en el nostre país, però la tenim. Ara bé, amb una
Generalitat absent dels grans temes, i amb un govern dedicat a altres coses, diferents
a les de governar, el que varen permetre és posar l’escola infantil , dintre de
l’edifici escolar, però anant a càrrec de l’ajuntament , el pagament de
l’adequació de l’aula, i el més important, la contractació i pagament del sou
del TEI ( tècnic/a en educació infantil).
Amb tot, la davallada d’alumnes continua sent el gran problema, en la
majoria de petits pobles, i la lluita per evitar el tancament de l’escola,
esdevé un repte molt difícil d’assolir. Aquesta lluita contra rellotge, any
rere any, porta a implementar nombroses accions per atreure noves famílies, amb
fills petits, que facilitin el manteniment o creixement de l’escola, però les
accions tenen resultats limitats. Això fa que, o el país, amb el govern al
davant, empren accions ràpides i contundents per reequilibrar el territori, o
la pèrdua serà irreversible.
I és que quan un poble ha vist perdre la única oficina bancària, el caixer
automàtic, la majoria de serveis religiosos, bona part dels serveis mèdics, i
veu en perill l’escola, mira cap altres pobles, en que tots aquests serveis han
tancat, accelerant la despoblació de la gent de mitjana edat, fins a quedar
només els més vells.
La realitat de la “España vaciada”, suposa prop de 2.000 nuclis de
població, en perill de desaparició, a tot Espanya. Doncs bé, el que passa allà,
està passant aquí, en 600 nuclis, dels quals, prop de 100, es troben en
situació límit. Abandonar el territori, és deixar-lo sense presència humana,
sense protecció i sense qui el cuidi, dia rere dia, amb uns resultats clarament
negatius, com podem veure quan es produeixin incendis, però també es
desaprofiten recursos agrícoles i ramaders, en uns moments en que la humanitat,
els precisa, cada vegada més.
No ens ho podem permetre, i aquesta dinàmica, que ja fa molts anys es va
iniciar, hauria de trobar una acció institucional de primera magnitud per
revertir la tendència. I en aquesta batalla, l’escola rural, és fonamental. A
l’igual que molts altres facilitats i serveis, a favor del món rural. Quan
tinguem govern efectiu, esperem s’atengui aquesta prioritat.