Joan Roma

GOSADIA VERBAL, TIMIDESA FACTUAL.

A manca de fets, bones son les paraules. Sembla molt adient aquesta dita, per descriure la situació per la que travessa el món independentista, a l’espera de conèixer la sentència i marcar un nou guió, si és que a algú se li acut. De moment, el desconcert és total i assistim a un devessall de declaracions i propostes, però ben pocs fets, per no dir cap.

Ja venen sent habituals les crides a la “unitat independentista”, a la mobilització i el retorn a la unilateralitat,  per part d’Elisenda Paluzié en nom de l’ANC, però no sembla tenir gaire èxit en les seves proclames. Més aviat, es troba amb polèmiques, per una intromissió que algun partit troba fora de lloc. I és que és molt fàcil dir, el que han de fer els altres, quan res t’hi jugues, i en canvi convides els altres, a entrar en situacions més que compromeses.

A la vista d’aquestes polèmiques, dona la impressió que Omnium Cultural, ha decidit reduir la seva presència pública i no anar de la mà de l’ANC, per evitar confrontacions que no semblen agradar a molts dels seus socis, una part dels quals, ho han manifestat donant-se de baixa.

Similar posició ha pres Lluis Llach, molt actiu a nivell de mitjans de comunicació retraient el que fan els partits o el propi govern, però ell ha deixat ja el càrrec que ostentava, com a Coordinador del Consell per a la república, per passar-ho a mans de la societat civil. No sembla haver tingut especial èxit en el nou càrrec ni haver assumit un rol més actiu, de cara el futur d’aquest òrgan ni d’altres de creats, amb grans promeses, que han esdevingut estrepitosos fracassos.

Potser el més ostentós dels fracassos, ha estat el de la Crida Nacional per la República, sota el lema de “sumem persones, no sigles”, amb l’objectiu d’aconseguir en un any, un milió ( 1.000.000) d’adherits, amb una aportació de deu euros ( 10 ) per persona, i així constituir un fons de deu milions ( 10.000.000 ) d’euros. La realitat, a data 16 de juliol de 2019, darrera xifra oficial, aquest moviment està format per 16.954 fundadors, 54.467 adherits i 906 voluntaris, la qual cosa suma, 72.327 ,en total. O sia, menys del 10 % de les previsions...

Afegeixo una nova proposta, la darrera ,en el moment d’escriure aquest article, procedent del diputat de la CUP, Carles Riera, el qual s’obre a entrar en el govern si hi ha una “ruptura” amb l’Estat ( declaracions del passat dia 12 d’agost). En aquest cas, s’obvia una situació tant bàsica, com la del finançament de la “nova etapa”. Ja no parlo de la situació jurídica, ni de la impossible unilateralitat.

Recomano la lectura d’un article publicat en aquest mateix diari , R/7 de 30/12/18, en el qual es donava compte del deute de la Generalitat. La xifra, en aquell moment se situava en els 78.506 milions d’euros, dels quals un 73 %, era deute amb el propi Estat. Concretament per un import de 57.513 milions. Tothom sap que si un tema és de vital importància per a tirar endavant qualsevol projecte, és el tema econòmic – financer. Bé, no cal afegir gaire res, davant les xifres que tenim al davant.

A què venen aquestes explicacions ? A què ve el títol de l’article ? Ve a dir, que darrere el moviment independentista, hi ha molta gent que l’ha estat impulsant i animant, però molts pocs s’han mullat directament. Costa molt poc, dir el que han de fer els altres, i després quedar-se a casa, a veure els esdeveniments des del sofà. Hi ha hagut un elevat grau de frivolitat i inconsciència, en la planificació i impuls a un projecte que no tenia cap possibilitat de reeixir. Ara, en comptes de fer crides, a tornar enrere, i tornar-ho a fer, el més adient seria acceptar els errors, i tornar enrere, per a tirar per un altre camí. Hi ha una oportunitat històrica, de participar en l’elecció d’un president , obert a modificar l’encaix de Catalunya dintre d’Espanya. Desaprofitar l’ocasió, seria sumar un nou error, als molts que ja s’han comés.