Thursday, August 08, 2019
EL PAÍS DELS 600 REFERÈNDUMS - art. Diari de Terrassa
EL PAIS DELS 600
REFERÈNDUMS.
Retornat, fa poques hores , del país dels 600 referèndums, constato la
immensa distància que ens separa i la necessitat de donar a conèixer altres
realitats, molt diferents a les nostres. Al final, pot semblar que el que passa
aquí, té una base justificada, quan en realitat no la té ni l’ha tinguda mai.
Considero Suïssa , la meva segona pàtria, i la capital Berna, una mena de
segona residència, després d’haver-hi viscut, treballat i estudiat, durant set
anys. Necessito, de tant en tant, tornar-hi , simplement per constatar
l’existència de països, “normals”, vides corrents i eficàcia en tots els seus
àmbits i serveis.
Ni que sigui per uns pocs dies, veure els símbols oficials, en el lloc que els correspon, als alcaldes fer
d’alcaldes, als ajuntaments gestionant eficaçment les seves competències, en
plena sintonia i coordinació amb els Cantons, i tots plegats , ben avinguts
,sota l’empara del Consell Federal, demostra la sensatesa i eficàcia del poble
suís.
Un poble que des de 1848, any de la moderna Constitució, fins ara, ha
celebrat prop de 600 referèndums federals ( nacionals) i altres tants de
cantonals i municipals, demostra una vitalitat envejable, a nivell de
democràcia directa.
Un país amb quatre llengües nacionals, si bé amb tres oficials ( alemany,
francès , italià ) permet comprovar com la diversitat, pot ser degudament
gestionada, sense especials problemes.
I el que molta gent no sap és la pobresa d’aquest país, cent anys enrere, i
com va saber convertir-se, en un dels més rics del món, des d’aleshores ençà,
amb un envejable present i no menys prometedor futur.
Aquest hauria de ser el model a seguir, per part de Catalunya, si realment
es volgués copiar un sistema que funciona i funciona bé. Pocs nivells
administratius ( municipis, Cantons, Federals ) tots ells presidits per la
austeritat en la gestió, la bona planificació i una bona entesa entre els tres
nivells, com per sumar sempre, i mai restar.
A cada visita, descobreixo noves formes de gestió, en matèria administrativa
i medi ambiental. Enguany mateix, he comprovat l’imperi del vianant, respecte
del vehicle. Ja tot el gran centre de la capital, s’ha convertir en “illa de
vianants”, amb una reducció dràstica del trànsit, fins el punt de deixar-lo en
menys del 90%. Ara bé, per a aconseguir-ho, ha fet falta crear nombrosos
aparcaments públics, en llocs estratègics, i sobretot impulsar el transport
públic , de manera exponencial. Això permet, que molts ciutadans, no disposin
de vehicle propi, simplement perquè poden fer una vida normal, sense vehicle.
I, per a mi, el que buscava era , viure ,ni que fos per uns dies, la
“normalitat “. Es a dir, que tot estigui en el seu lloc, que tot funcioni com
està establert, que ningú vulgui canviar de forma unilateral el que , en el seu
dia es va acordar, entre tots. Viure i conviure amb el respecte de l’estat de
dret, sense confusió, sense capgirar l’ordre de les coses....I sí, allà han
celebrat prop de 600 referèndums federals, però ni un, fora de la llei. La
normalitat consisteix en acatar les lleis vigents, sense cap altra possibilitat
que si no agraden, es promogui la seva modificació, seguint els tràmits
pertinents. Una estada en un país com
aquest, suposa una injecció de confiança en la democràcia, i com mai pot ser
forçada ni rebregada, sota criteris que res tenen a veure amb l’estat de dret.
La comparació en com estan allà, i com estem aquí, la deixo a la imaginació
dels estimats lectors i lectores.
# posted by joan roma cunill @ 11:47 PM 
