Thursday, August 29, 2019
AJUNTAMENTS, FENT DE BANQUERS - art. El 9 Nou
AJUNTAMENTS ,FENT
DE BANQUERS.
Faig referència ,a dues informacions, aparegudes en aquestes pàgines de El
9 Nou, relacionades amb exigències de la
Generalitat, per a poder disposar d’equipaments educatius, competència
exclusiva de la Generalitat ( parlo de l’institut de Balenyà, i anteriorment
,de les Escoles de Gurb). Podria enumerar ,alguns altres casos, corresponents a
altres municipis d’altres comarques de Catalunya, pel cas , és el mateix.
Considero tots aquests casos, un molt mal precedent, perquè suposa canviar
l’ordre natural de les competències , de cada administració. I, diguem-ho, clar
i català, no deixen de formar part d’un xantatge, de la Generalitat, envers els
municipis que reclamen un equipament educatiu que per llei, els correspon. A
alguns, no els agradarà la paraula, xantatge, però, aquesta és la pura i dura
realitat.
En matèria educativa, la Generalitat, hi destina menys del necessari.
L’excusa, com sempre, és el deficient sistema de finançament que té, procedent
de Madrid. De fet, els ajuntaments també tenen un deficient sistema de
finançament, i , tanmateix, la majoria se’n surten, gràcies a importants
esforços d’austeritat, en tots els àmbits. Però, bé, un altre dia parlaré de
com gasta i ha gastat la Generalitat fins arribar al punt en que es troba,
reconeixent, també, que cal modificar el sistema de finançament de les
Autonomies, per millorar els ingressos.
Tornem al principi. Les competències en Ensenyament / Educació, corresponen
a la Generalitat, tant a nivell d’equipaments com de personal . Seria lògic,
doncs, que totes les despeses en construcció, mobiliari i equipament, vagin al
seu càrrec. Doncs, no. Ja des de bon principi, va decidir que els terrenys per
ubicar els equipaments fossin aportats pels ajuntaments. Amb l'excusa de que
els ajuntaments ho tenien més a prop, més fàcil, o més viable, es va encolomar
la compra, expropiació o cessió, a la Generalitat, com a pas previ a la
redacció del projecte i posterior execució de les obres.
De res varen servir, negociacions i debats per recuperar els diners
destinats a terrenys. Aquesta obligació ha quedat ja establerta, per sempre, de
moment. Però, tot pot empitjorar, i efectivament, davant els problemes
financers de la Generalitat, es va un pas més endavant i allà on fa falta un nou
equipament es produeix una nova situació. Poseu-li el nom que vulgueu, però el
resultat, és: si voleu l’equipament, pagueu-lo i ja us tornarem els diners quan
puguem.
Gran dilema de l’ajuntament, en contacte amb la realitat de cada dia, i amb
la lògica pressió de pares i alumnes. Avancem els diners o no ? I una segona
pregunta, quan i com ens els tornaran? La resposta, per part del Departament, pot ser molt enrevessada o molt
curta: quan i com puguem....
Fins ara, no hem entrat en aspectes jurídic – legals , però tal com estan les coses, haurien de ser
tinguts molt en compte, pels ajuntaments afectats. Per llei, cada administració
té unes competències pròpies que ha de complir i fer complir. Que un ajuntament
, sense competències en “ensenyament/ educació “, aporti diners a una altra
administració que sí té competències plenes en la matèria, és un procediment
irregular. Si , a més, l’equipament , així finançat, queda de propietat de
l’altra administració ( Generalitat), vol dir que s’han desviat fons propis per
a finançar un servei d’un altre. Si a
tot plegat, s’hi afegeix que la Generalitat pagarà a terminis, i fins i tot no
acabarà pagant la totalitat del cost, apareixen seriosos dubtes sobre la
legalitat de la inversió feta. I sí, ja sé que algunes excuses per no pagar
tot, és perquè alguns ajuntament volen que l’institut o escola tingui un millor
gimnàs, un millor auditori o uns millors laboratoris o espais...però , qui
n’acaba sent el titular ?... la Generalitat, no l’ajuntament, que no ho farà
constar en el seu inventari de patrimoni.
En resum. Considero un pèssim precedent, anar acceptant , formules
estranyes de finançament de serveis propis de la Generalitat, per part dels
ajuntaments. Prou necessitats tenen els ajuntaments com per fer de banquers de
la Generalitat. Un altre dia parlaré de
la mala gestió generalitzada del nostre govern, durant anys i anys, però em
permeto una darrera consideració o consell per qui el vulgui seguir. Tingueu un
bon informe – dictamen dels serveis jurídics de la Diputació o organisme
similar, abans de tirar endavant . El Ministeri d’Hisenda, supervisa i controla
el destí dels diners municipals, i si algun particular o grup municipal, posa
en qüestió la operació, pot obrir la caixa dels trons.
# posted by joan roma cunill @ 6:40 AM 
