Monday, August 19, 2019
50.000 PERSONES, RESCATADES PER SALVAMENT MARÍTIM - 2018
50.000 PERSONES , RESCATADES PER SALVAMENT
MARÍTIM- 2018.
A vegades, unes xifres, tapen unes altres, i determinades situacions,
realment angoixants, fan oblidar-ne d’altres, d’igualment dramàtiques.
L’existència de guerres, sequeres immenses i perllongades, persecucions,
dictadures, epidèmies, i carència de futur, en múltiples països africans,
obliguen a emprendre viatges , sota la precarietat més absoluta. D’aquí, a posar
en perill la seva vida, hi va un petit pas.
He pogut escoltar, en viu i en directe, la trajectòria de nombrosos
refugiats, amb pèrdua d’amics i parents, durant el trajecte, fins arribar aquí.
Només falta anar a algun dels centres d’acollida, per veure en quines
condiciones, la majoria d’ells arriben al nostre país.
Ara mateix, tots seguim, amb el cor encongit, les vicissituds dels
rescatats per l’Open Arms, o algun altre dels vaixells d’ONG’s, per trobar port
i poder oferir un lloc de refugi als que es troben en els vaixells.
Amb tot, podria semblar, per crítiques o acusacions de falta d’actuació,
que el govern espanyol no actua en casos d’emergència marítimes. La falta
d’informació, o els oblits, volguts o no, s’han de contrastar amb la realitat .
Precisament, a finals de la setmana passada, el Secretari d’Estat, Pedro
Saura, a resposta de les peticions d’informació, adreçades pel Senador , Jon
Iñarritu ( Bildu), va oferir les xifres corresponents a l’any passat, 2018.
Concretament, el servei de Salvament Marítim, va rescatar 49.688 persones,
en greu perill, per les seves vides, a bord de 2.338 pateres. I , d’aquestes
persones, 9.717, foren rescatades dintre de les aigües territorials del Marroc.
Ara, s’intenta que aquest país, pugui ampliar, la seva flota de salvament, per
a participar més activament, en els rescats, en tota aquesta àmplia zona
marítima.
Davant aquestes xifres, queda clara la necessitat, de millorar la
coordinació i l’estatus de refugiats, a nivell conjunt de la
UE. No pot ser que qui tinguin fronteres,
en el sud, hagi de fer front a unes situacions que desborden, any rere any, les
previsions més pessimistes.
Però, al costat d’això, que ha de ser immediat, s’ha de repensar l’ajuda a
la cooperació en tots els països, d’on surt la immigració. Només amb polítiques
globals, sostingudes al llarg de molts anys, i en diferents nivells, es podrà
aconseguir donar eines pel desenvolupament. La petita cooperació local, és
important, però ha d’anar acompanyada, de la gran cooperació internacional.
De fet, hi ha multitud d’ONG’s treballant sobre el terreny, i gairebé totes
poden aportar resultats positius, i en alguns casos, extraordinaris. En conec,
un bon nombre. Amb tot, poden arribar fins un cert nivell, a partir d’aquí, han
d’entrar en acció, les polítiques regionals, estatals i interestatals. O tenim
clar, aquest canvi de rumb, o anirem parlant de peteres i rescats, en comptes
de resoldre, en origen l’expulsió de persones sense futur.
Però, recordem les xifres, donades pel govern. I recordem l’existència d’un
servei, excepcionalment ben dotat, molt professional i amb un grau d’eficàcia,
enormement elevat.