Thursday, July 25, 2019
VELLES CARRETERES, NOVES REALITATS - art. Diari de Terrassa
VELLES
CARRETERES, NOVES REALITATS.
En anteriors articles, he fet referència, a l’enorme perillositat de la
majoria de carreteres secundàries, degut al nou ús que es fa d’elles. Aquestes
carreteres, foren dissenyades i construïdes, vuitanta o cent anys enrere, amb
paràmetres que res tenen a veure amb la realitat d’avui dia.
Poso per exemple, la que va de Berga a Montesquiu ( BP 4654) , dita “la
pubilla”, perquè fou la primera que construí la Mancomunitat de
Catalunya, a l’assumir competències en vies locals, just a l’inici del seu
primer mandat. Una bona carretera, en el seu moment, degudament mantinguda per
“peones camineros”, amb vivenda inclosa, cada vuit o deu quilòmetres, com per
fer-ne un manteniment, digne d’elogi.
El recorregut, és el mateix que a l’inici, l’amplada la mateixa, el ferm
s’ha anat reemplaçant cada vuit o deu anys, i les proteccions han estat
canviades. Els vells malecons de pedra o de ciment, i els tancaments de reixa metàl·lica,
han donat pas a tancaments metàl·lics moderns, si ve en molts casos, han fet
més estreta la carretera, per facilitar el seu encaix a la vorera.
Algunes d’aquestes carreteres, pertanyen a la Diputació de Barcelona,
en tant que hereva de la
Mancomunitat de Catalunya, o més complicat encara, un tram és
de Diba, i un altre de la
Gene.. ..cosa que a l’hivern motiva, espectacles tant poc
edificants, com que un tram és netejat de neu per Diba, i un altre, per Gene,
amb empreses diferents i horaris diferents... el resultat us el podeu imaginar.
Però vaja, ara, el que vull remarcar és la necessitat urgent ,de procedir a
una remodelació d’aquestes carreteres, de cara a encaixar els nous serveis que
tenen. Des de fa anys, molts anys, però incrementat en els darrers, l’ús
d’aquestes vies per part de ciclistes i motoristes, és molt elevat. Molt. Ja no
es pot pensar en millorar el traçat ni l’amplada, sinó és fent previsió de
compaginar vehicles, amb ciclistes i motoristes.
L’actual barreja, és explosiva, sobretot en els mesos d’estiu, però que es
van allargant cap a la primavera i la tardor, de manera que durant sis o set
mesos, la circulació és d’una densitat, terriblement perillosa. Anem sumant
accidents, de diferent consideració, amb algun de mortal de tant en tant.
Aquests, s’aniran incrementant de manera inevitable, tant pel cantó dels
ciclistes com dels motoristes.
Si a tot plegat, hi afegim, que en molts trams del recorregut, les voreres
conviuen amb vailets de tancament de finques per tenir explotacions ramaderes ,
en extensiu ( no dintre de granges) , de vaques o cavalls, el perill
s’incrementa quan algun beneit entra en el bosc, deixant obert algun vailet o
trencant-lo. Avui mateix, quan escric aquest article, he tret una vaca a tocar
de la carretera, per fer-la anar cap a l’altra banda, i així evitar un nou
perill afegit. Aquests, son casos sobrevinguts, que es van resolent, obligant
els propietaris de finques a posar un doble tancament ...
Però, tornant al principi. A partir d’ara, la remodelació de carreteres,
haurà de contemplar aquesta nova realitat. Si no es vol prohibir l’esport
rodat, les carreteres s’han d’adaptar a aquests nous usos. Intentar tancar els
ulls a la realitat, i esperar solucions miraculoses, hem de reconèixer que no
existeixen. Multitud de carreteres secundàries, per no dir totes, hauran de tenir
un espai destinat al ciclisme rodat. Bé, ja no solament al ciclisme, sinó a
totes les noves formules que apareixen amb rapidesa brutal, i que trobem els
conductors de vehicles, en llocs inversemblants, no aptes per aquestes
pràctiques i que poden acabar en simples ensurts, o en greus accidents, amb
resultats fatals.
I un bon i profund debat sobre si totes les carreteres haurien de dependre
del Govern de la
Generalitat o del Govern Central, no estaria malament, perquè
el garbuix actual és impropi d’un país modern. El cost, les distorsions, els
conflictes, i el diferent tractament en unes o altres, demostra que estem lluny
de tenir un país ordenat i degudament governat.
# posted by joan roma cunill @ 11:19 PM 
