Thursday, July 11, 2019
UNA MICA MÉS DESPOBLATS - art. Diari de Terrassa
UNA MICA MÉS
DESPOBLATS.
Fa uns dies, parlava de la manca d’autèntica política forestal, a la vista
dels grans incendis que periòdicament es produeixen en el país. Precisament,
aquests dies, recordem els grans incendis del 94, en que varen cremar un total
de 76.626 hectàrees, de les quals 45.000 ,a les comarques del Bages i Berguedà.
Fa 25 anys, i res indica que no es puguin repetir.
No vull repetir els arguments donats en l’article de la setmana passada,
però tots els experts tenen clar que ha d’haver-hi una diversitat d’actuacions,
sobre el territori rural, per fer-lo sostenible i alhora protegir-lo d’aquests
grans incendis. Com en tot, res és fàcil, ni ràpid, però esdevé indispensable
si no volem perdre un element essencial de la natura i el paisatge.
I un element clau, per a la prevenció i protecció , és tenir gent sobre el
terreny. Gent que hi visqui, treballi i es guanyi la vida, en activitats
diverses, però molt especialment en les dedicades a pagesia i ramaderia.
Catalunya ha anat perdent vida rural, amb retrocessos realment
espectaculars en moltes comarques. I ara mateix, hi ha una nova amenaça sobre
els petits ramaders que causarà tancaments d’explotacions, a tot el país. Es
tracta de la poca rendibilitat, per les empreses lleteres, d’anar a recollir
llet, a petites explotacions. Fer centenars de quilòmetres, per anar a buscar
llet a mitja dotzena de cases de pagès, resulta molt car, i si el volum no
supera els mil litres, econòmicament, no surten els números, de manera que s’ha
deixat d’anar-hi....El resultat, a la comarca del Ripollès, ha estat el
tancament de 4 petites explotacions ramaderes.
Per alguns, els pot semblar poca cosa. Pels qui vivim en el món rural, és
un drama. Un pas més cap a la despoblació d’un ampli territori, que se sumarà
al que ja va quedar buit. Però, és que aquesta política comercial, comprensible
des del punt de vista empresarial, comporta canvis rellevants en el paisatge.
Vol dir, uns quants remats menys de vaques, que ja no pasturaran ni cuidaran el
territori. Vol dir que serà una reacció en cadena, de manera que totes les
comarques del país, tindran abandonaments i en poc temps augmentarà el
despoblament rural. Vol dir, increment del combustible, en boscos, i
abandonament de prats que seran ocupats per arbres....
De moment, assistim impassibles, a greus fets com aquest, però en algun
moment, quan el govern català decideixi baixar dels núvols i pensar en
governar, haurà de prendre mesures rellevants per a revertir la situació.
En algun article, m’he declarat mig suís, per haver viscut, treballat i
estudiat a Berna , la capital. Allà fa anys, molts anys, varen tenir clar el
valor del territori, del paisatge, de la natura, pensada globalment, i varen
arribar a conclusions lògiques i sensates, posant en marxa mesures per fer-les
viables.
Per garantir la vida rural, d’alta muntanya, ha d’haver-hi mesures
correctores a favor d’aquest objectiu. Si una vaca d’alta muntanya, produeix
menys de la meitat de llet que una de la vall, s’ha d’incentivar el preu de la
primera, per fer-la rendible. I així s’ha fet, al llarg de decennis, i si hi
aneu, podreu veure vida activa, en els racons més elevats del país, compaginant
estius i hiverns, de manera totalment eficient, com per no perdre explotacions,
en cap moment.
Està gairebé tot inventat. El que toca, és posar en marxa mesures
eficients, a mig i llarg termini. Res de precipitacions ni resolucions ràpides,
perquè amb la mateixa rapidesa es canvien o modifiquen. La maranya legal que
ara mateix tenen els pagesos i ramaders per a mantenir l’activitat, és
demencial. I va creixent, any rere any, de manera que si la generació següent
no té una vocació a prova de foc, pleguen els pares, marxen els fills.
I cada pagès que plega, és una finca que queda desatesa. Un territori ni
vigilat ni controlat, que se suma a d’altres finques properes, creant àmplies
zones, sense gestió, en les quals s’anirà acumulant combustible, fins que
exploti, i tornem a tenir aquest debat, iniciat, dotzenes de vegades, però mai
posat en pràctica. Així, van les coses.