Joan Roma

RETORN A LA GOVERNANÇA.

Els pactes de govern, a l’ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Barcelona ( DIBA) suposen un “retorn a la governança”, d’on mai haguessin hagut de sortir. El PSC, sempre s’ha caracteritzat per la seriositat i garantia, de “bon govern”, entès com complir i fer complir la llei, posant els interessos de la ciutadania, per davant de qualsevol altra consideració.

Després d’uns anys de governs, desestabilitzats pel procés independentista, toca retornar a una cosa tant senzilla i alhora tant essencial com la de resoldre els problemes quotidians de la gent, i planificar a curt, mig i llarg termini, el govern de cada institució.

Hem pogut veure, els darrers anys, multituds d’accions que no tenien res a veure amb la governança. Accions que han convertit els plens municipals, però també els dels consells comarcals i diputacions, en petits parlaments, on es tractaven temes que res tenien a veure amb les seves competències. Es perdia temps i esforços, en batalles estèrils, sobre temes de política general, autonòmica, europea i mundial, en comptes de tractar assumptes locals, comarcals o provincials.

Alguns, volien continuar per aquest camí, de manera indefinida, esperant la resolució del conflicte català, sense cap altra alternativa que el conflicte pel conflicte. El perill d’acceptar aquesta via, és la d’enquistar-se , de manera indefinida, en una situació de permanent paràlisis de les institucions, més properes al ciutadà, fent –les menys eficients i menys atentes a resoldre els problemes quotidians.

Aquesta és / era una mala solució, i d’aquí la necessitat de buscar sortides diferents. S’ha aconseguit en un bon nombre d’ajuntaments, consells comarcals i a la Diputació de Barcelona. Tot plegat suposa un bon pas endavant, en la bona direcció, de cara a trobar una via lenta, però segura, per a normalitzar la vida política, a Catalunya .  I res millor que les dues institucions més rellevants del país, després de la Generalitat, hagin passat al davant. Parlo de l’ajuntament de Barcelona i la Diputació. Res serà igual, a partir d’ara.

I és que els partits del pacte, han acordat una via tant lògica i pràctica, com la de mantenir els ideals i objectius de partit,  preservant la institució en la que governen. Per entendre’ns, cap dels partits, renuncia en el que creu i defensa, però ho continuarà defensant , a nivell de partit, i no com institució. I és que les institucions, han de quedar al marge de la batalla partidista. Les institucions son de tots, i no es poden fer servir com eines de lluita com volia fer ERC, a l’ajuntament de Barcelona o a la Diputació. Prou que han sofert, les dues institucions en aquests darrers anys, com per allargar la seva ineficàcia, en els temes quotidians.

De fet, ben aviat veurem, els bons resultats d’aquests pactes, amb un impuls a la resolució de problemes i a centrar els plens, en els debats interns ,i no externs. I en el cas de la Diputació de Barcelona, de ben segur, tornarem al “bon govern” de consens que ha estat norma durant la major part del temps. Tots enyoràvem les presidències de Manel Royes o Antoni Fogué ,per posar dos exemples paradigmàtics, de les polítiques de consens, perdudes els darrers anys, en bona part per les posicions partidistes d’ERC, que han donat peu a un bon nombre de disfuncions i descoordinacions en una Casa, avesada a altres maneres de funcionar.

Han estat un encert ,els pactes en les dues principals institucions del país, a banda de la Generalitat, perquè suposa iniciar una nova etapa, i tancar-ne una altra que s’ha demostrat negativa pel conjunt dels ciutadans. Les institucions son de tots, i han de quedar al marge de les batalles partidistes. Alguns, voldrien que no fos així, però la democràcia, obliga a respectar les idees i les diferències, i a funcionar sota l’imperi de la llei. Hem retornat a la governança, d’on mai haguéssim hagut de sortir.