Joan Roma

RABIOSA REACCIÓ.

Feia temps no assistíem a una reacció tant rabiosa, tant contundent i tant mediatitzada com la del pacte PSC – Junts x Cat, a la Diputació de Barcelona.  ERC, donava per fet que ostentaria la presidència, sense comptar en que altres números, podessin deixar-la a fora.  A la vista del resultat, el pretendent a president, Dionís Guiteras, ha pecat de confiat i poc avesat a les negociacions entre partits, per molt distanciats que puguin estar.

La reacció ha estat rabiosa i alhora molt poc “política”, pròpia de qui creu haver fet tots els mèrits, per assolir una presidència que “li tocava”, per haver estat vice president primer, en el darrer mandat. Un mandat, que puc qualificar de penós, pel que ha tingut de funcionament poc eficient, i altament partidista, trencant la dinàmica d’anteriors mandats, plens de consens i objectivitat.

Felicito l’agilitat i la bona feina feta, pels dirigents del PSC, a l’hora de buscar un pacte transversal, que permet assolir dos grans objectius: retornar el govern de la Diputació de Barcelona, als temps del “bon govern”, i alhora aconseguir trencar la política de blocs, essencial, per a normalitzar la política catalana.

D’autèntic escàndol podem qualificar la campanya duta a terme, per terra, mar i aire, per part d’ERC, en connivència amb TV3 , CatRadio, i mitjans de comunicació afins, entrevistant a dojo, persones que llencessin tota mena de retrets al pacte PSC- Junts x Cat. Campanya de retrets a les quals s’hi han sumat les entitats independentistes, que han posat el crit al cel, per un pacte com aquest. Curiós moment, curiosa actitud, ben poc democràtica, intentant forçar un trencament, en el darrer instant, cridant a manifestacions a peu de carrer.

Manifestacions que demostren el cansament i l’esgotament de la gent. La prova més concloent és que davant la crida feta, a manifestar-se davant la seu de la Diputació,  no arribaven a 300 les persones que n’han fet cas. Una xifra realment insignificant, si tenim en compte, que una bona part, podien ser militants i simpatitzants d’ERC, atrets, amb ànims de criticar el PSC, i de rebot al PDECAT.

Reitero la felicitació als negociadors de l’acord. Ho dic, per la necessitat urgent, de recuperar el vell esperit d’una institució que ERA DE TOTS, i que en els darrers anys, només era d’uns quants. El partidisme i sectarisme d’ERC ha estat d’escàndol, fins el punt de recordar el seu pas pels governs Tripartits de la Generalitat, en els quals les àrees d’ERC, es convertien en petits cercles tancats.

El mateix han fet a la Diputació, on trencaven les regles, afavorint descaradament ajuntaments amics, propers, o a la recerca de futures candidatures. Àrees tancades, no sotmeses a la coordinació ni a la subordinació que han comportat arraconament de tècnics de la casa, a favor d’assessors o delegats directes, preparats o no, per les tasques que se’ls hi encomanaven. Les tensions i crisis entre els dos socis de govern han estat constants, i no m’estranya la predisposició de PDECAT al pacte amb un partit seriós com el PSC que té una llarga trajectòria ,al front dels millors anys, de la Diputació de Barcelona.