Thursday, July 18, 2019
LA DIBA QUE VOLEM - art. Diari de Terrassa
LA DIBA QUE
VOLEM.
Pels no entesos, recordo que quan parlem de Diba, volem dir “Diputació de
Barcelona” i la Gene, és la Generalitat de Catalunya. Doncs, bé, forta ha estat
la repercussió del pacte entre PSC i Junts x Cat, per governar Diba, després de
8 anys de presidències convergents. ERC, tenia coll avall que ostentaria per
primera vegada la presidència, en aquests 40 anys de democràcia municipal. No
serà així, puix que el pacte, ha suposat l’elecció de Núria Marin,
alcaldessa de l’Hospitalet, per aquest
envejat i codiciat càrrec institucional.
Pels pobles mitjans i petits, la Diba, és fonamental, sobretot en aquests
darrers anys, en que la Gene, ha desaparegut del mapa, a nivell de concessió
d’ajuts, als ajuntaments. Cal saber que
els ingressos ordinaris dels ajuntaments, petits i mitjans, donen per mantenir
els serveis municipals, però no per fer inversions, per mitjanes que siguin.
Aleshores, tot depèn de les subvencions que reben de les administracions, dites
superiors: Diba, Gene, Govern Central i UE.
La crisis institucional i financera de la Gene, ha suposat desaparèixer del
món de les subvencions, de manera que s’ha convertit més en una nosa que un
servei. Les poques subvencions que convoca, tenen al darrere tant poc diner,
que no val la pena presentar peticions perquè suposa una pèrdua de temps, per
les dues parts. Aquest fet, encara ha reforçat més Diba, que ha passat a ser la
principal font d’ingressos dels ajuntaments, de la província de Barcelona.
Era lògica la competència, entre partits, per veure qui assolia el govern
de la institució. I en aquesta carrera, ha guanyat el pacte PSC – Junts x Cat,
en contra del que volien les entitats independentistes, i per descomptat, ERC,
que la volia convertir en una eina fonamental del procés, tal com havien volgut
fer amb l’Ajuntament de Barcelona.
Ha estat un encert, el resultat d’aquests pactes, perquè el país no es pot
permetre continuar jugant a “no governar”, i dedicar-se a tota mena de
“perfomances” i jocs de nens, contra el govern central o contra els tribunals.
Una ciutat com Barcelona, ha baixat un grapat d’esgraons a nivell mundial, per
culpa del procés i d’un govern poc avesat a governar. El mateix li ha passat a
Diba, convertida en camp de batalla entre els antics convergents i ERC, de
manera que el prestigi guanyat en temps dels presidents Manel Royes o Antoni
Fogué, per posar dos exemples , de bon govern, se n’ha anat en orris.
Alguns, poden trobar estrany el pacte de Junts x Cat, amb el PSC. Pels qui
coneixem les interioritats de Diba, i les tensions i desencontres dels darrers anys,
entre Junts x cat, i ERC, el trobem totalment encertat. ERC, és un partit de
difícil encaix en qualsevol equip de govern, perquè crea compartiments estancs,
en les àrees de govern que assumeix. No encaixa en la coordinació transversal,
ni tampoc se subordina a la presidència,
de manera que va per lliure, com vàrem poder constatar en els tripartits de
Pasqual Maragall i José Montilla, a la Generalitat, o en els darrers mandats de
Diba.
A més, aporta uns graus de discrecionalitat i partidisme, en les seves
decisions que encaixen malament amb els consensos , habituals a Diba, en els 32
anys de presidències socialistes. I això és el que volíem recuperar els
ajuntaments. El funcionament tradicional i habitual, sense interferències
polítiques, en moltes decisions que han de ser tècniques. He plegat de
l’ajuntament, però , durant quaranta anys, Diba ha estat una mena de segona
Casa, on anar a demanar ajuda tècnica, professional i econòmica, per dur a
terme totes les actuacions necessàries, en un poble petit
com el que he presidit, al llarg de tants anys. Després d’un parèntesis de 8
anys, Diba, ha recuperat el camí perdut. Es una bona noticia, per a tots els
ciutadans de la província de Barcelona i de fet, del conjunt de Catalunya,
perquè no se la farà servir per altres destins que no siguin els que marca la
legislació vigent.
# posted by joan roma cunill @ 11:17 PM 
