Joan Roma

EL SILENCI DELS HISTORIADORS.

Sóc de Lletres, però no historiador, tot i que  sempre m’ha fascinat el passat i la manera com ens ha arribat als nostres dies, de la mà de múltiples fonts, moltes de les quals s’han de qüestionar, aprofundir o directament refusar ,pel que tenen d’invenció, en comptes de descripció.

Dic això, a la vista de l’enèsim silenci de la majoria d’historiadors, davant una nova iniciativa de cara a la Diada d’aquest any. Com que cada any, s’han de buscar novetats per les “perfomances”, costa trobar accions innovadores que aportin interès a la mobilització. Doncs bé, aquest any, es volen il·luminar 131 agulles de les muntanyes de Montserrat, en homenatge, record o afirmació dels “131 presidents de la Generalitat “.

Si algú ha llegit, estudiat o investigat sobre els orígens de la Generalitat de Catalunya no trobarà enlloc, cap base històrica per afirmar l’existència de 131 presidents. Cap.  Ara bé, tots els nacionalismes busquen arrels “històriques”, el més antigues possibles, ni que sigui rebregant els fets i la realitat, fins extrems insospitats. I aquest és el cas. Algun historiador, amb ganes de buscar arrels llunyanes, va decidir que La Diputació del General, es podia considerar l’origen de l’actual Generalitat, quan res tenen a veure.

La Diputació del General, s’encarregava de recaptar impostos per a la Corona, i sempre, havia estat coordinada que no presidida per un eclesiàstic. De fet, tenim no gens menys que 120 eclesiàstics , al capdavant d’aquesta acció recaptadora. Des del primer, Berenguer de Cruïlles(1359 – 1362) , Bisbe de Girona, fins el darrer, Josep de Vilamala ( 1713 – 1714) Monjo- sacristà del Monestir de Sant Esteve.  Si algú creu que aquests homes d’església, tenien alguna cosa a veure amb les actuals funcions de la Generalitat, que s’ho faci mirar.

Agradi o no als defensors d’aquesta teoria, el cert és que la Generalitat de Catalunya, neix l’any 1931, i té amb Francesc Macià, el seu primer president, seguit de Lluís Companys, Josep Irla ( a l’exili ), Josep Terradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, i Joan Torra. En total 10 ( deu) ,ni un més , ni un menys.

La història s’ha de respectar, i sobretot, no manipular ni inventar, quan tenim tota mena de documents probatoris . Es cert, que en molts casos pot haver-hi interpretacions o elucubracions sobre com es van fer determinades coses , però en allò que tenim estudiat i documentat, seria bo no posar-hi  res de nou, ni canviar els termes. Malament pot anar un país si s’inventa la pròpia història.

Però, de fet, portem uns anys en que es fuig de la realitat, per a construir una realitat paral·lela. Una realitat, que parla de democràcia, quan li convé, i la rebrega quan no li va a favor. Que multiplica assistents, quan li interessa, o redueix perjudicis, quan ho considera convenient. Que fa discursos abrandats a favor de desobeir, però compleix rigorosament les obligacions quotidianes. De tot i més, hem vist en aquests anys de procés.

Ara toca preparar una nova Diada, i s’ha de buscar un nou motiu per aplegar gent en un projecte “col·lectiu”. Li ha tocat a Montserrat, amb la proposta d’il·luminar 131 agulles. Molt bé, com si en volguessin il·luminar 500. El que m’agradaria escoltar de boca d’historiadors solvents, és qui avala aquesta xifra, tot aportant documentació fidedigna, irrefutable i històrica, sobre els autèntics orígens de la Generalitat catalana.  Entre altres coses, per sortir de la roda d’invencions , a la que assistim des de fa anys.