Sunday, July 07, 2019
25 ANYS DELS GRANS INCENDIS - art. Nació Digital Solsona
25 ANYS DELS
GRANS INCENDIS.
Aquests dies ,els mitjans de comunicació de la Catalunya Central
Ens pensàvem tenir prou mitjans tècnics i humans, com per resoldre qualsevol
emergència, amb raonables condicions. Les ADF’s ( agrupacions de defensa
forestal) s’havien anat equipant, disposaven de força material i tenien prou
coneixement del territori, com per pensar que una intervenció ràpida en el lloc
principal, permetria guanyar temps per arribar els bombers per terra i per
aire, i rematar la feina.
El foc, ens va traslladar a una realitat, mai vista ni mai imaginada. I no
hi ha oblit, perquè en el meu cas, com en centenars d’altres, amb qui he parlat
al llarg dels anys, tenim un enorme cúmul de records, que mai s’esborraran.
En el meu cas concret, quan passo per determinats indrets de Cardona,
Montmajor, La Quar ,
Sagàs, ....em venen les imatges de 25 anys enrere, amb una claredat increïble.
En el cas de La Quar ,
especialment, perquè hi havia un remat cremat, oferint una imatge realment
impactant, de tristesa i desolació.
I en molts altres municipis, podíem contemplar forats, en marges i boscos,
producte d’haver cremat els arbres fins a les arrels mateix. On hi havia arbres,
quedaven forats...
Han passat els anys, i almenys varem aprendre una lliçó important, com és
que les forces de la natura poden esdevenir incontrolables, i no es pot jugar
amb el foc. La prevenció i la prudència, són obligades, en tot hora i moment.
Aquests dies mateix, tornem a tenir incendis, causats per llamps, per
feines en el camp, o per alguna imprudència de persones que encara no han entès
que a l’estiu, i més en situacions com les que vivim, no es pot fer cap
excepció.
En pocs dies, he estat espectador de dos incendis, en la comarca d’Osona. I
he seguit l’evolució d’uns quants més, de no gaire llunyans, pels mitjans de
comunicació. Cada incendi, per petit que sigui, ens causa un ensurt gran, en
tots els que varem viure els incendis del 94.
Fa bé la Generalitat ,
en atacar amb tocs els mitjans disponibles, qualsevol petit incendi,
precisament per evitar es pugui fer gran. De totes maneres, ara, que es
compleixen 30 anys de la creació de les ADF’s, convé tenir un altre gran debat
sobre com tenir el territori preparat per evitar la repetició.
No és fàcil, planificar, ni estar preparat, però tots els experts
coincideixen en la necessitat de rebaixar el combustible, que any rere any es
va acumulant en tots els boscos. I encara que sembli paradoxal, no es poden
ampliar les zones boscoses. S’han de retornar molts espais forestals, a camps i
prats. I facilitar la reintroducció de bestiar com perquè faci ús d’aquests
nous espais....
Aquí entrem, en la manca de planificació del país, en matèria agrícola – ramadera
– forestal. No hi ha solucions miraculoses, però ha d’haver-hi retorn a pagès,
retorn al món rural i facilitats com perquè els nous pagesos, puguin viure a
pagès. Les polítiques han de ser transversals, en coordinació diversos
departaments, amb els ministeris i amb la pròpia UE.
En aquells incendis, com en altres de posteriors, va quedar clar que només
amb mitjans tècnics i humans no s’apaguen. Tard o d’hora, sí, però després
d’haver causat un dany incommensurable. Per evitar la repetició, s’ha de treure
cada any, la major part del combustible acumulat, i això només es pot fer amb
polítiques forestals valentes, constants i compaginades amb altres de pagesia i
ramaderia. Es la lliçó apresa, l’endemà aquells incendis.
# posted by joan roma cunill @ 11:40 PM 
