Tuesday, June 25, 2019
VIC - MANRESA . UNA VEGUERIA EN QUESTIÓ . art. El 9 Nou
VIC – MANRESA. VEGUERIES
EN QÚESTIÓ .
Conec bé les dues capitals, i tot el seu ampli entorn, perquè de petit vaig
venir al Seminari, quan en el Menor érem
300 estudiants i en el Major, 200. Ha plogut molt des d’aleshores, i no
convençut del seminari, vaig anar als Salesians de Ripoll, tot seguit a La
Salle, Manlleu i d’aquí cap a Barcelona. Pel que fa Manresa, porto anys
d’activitat, i ara mateix sóc un dels alumnes de rus, a la Universitat, per a
recuperar un idioma estudiat de jovenet.
Molts anys més tard, ja de diputat al Parlament, vaig sestar adscrit a
aquestes comarques, i he pogut fer-ne un seguiment exhaustiu, des d’aleshores.
D’aquesta àmplia experiència, constato el fracàs de la organització
territorial de Catalunya, feta a contra cor, vint anys enrere. Precisament, va
coincidir amb els meus anys en el Parlament, i considero un error tal com es va
dur a terme, de manera que no resulta cap sorpresa, el seu no funcionament.
Vull recordar que la Generalitat republicana havia fet la seva organització
territorial en 9 vegueries o regions, l’any 36 , que per raons de la guerra, no
va entrar en funcionament. Però, sí va deixar un record , moltes vegades
nostàlgic del que volia ser i fer, aquella divisió, a l’igual que va passar amb
la comarcalització de Catalunya, feta per Pau Vila, amb 38 comarques.
Moltes vegades, els catalans, ens deixem emportar per nostàlgies del
passat, venudes com grans idees, però que traslladades al present, no tenen cap
raó de ser. Ha passat amb les comarques, i molt més, amb les vegueries.
Les comarques ( ara en tenim 42), son teòricament administrades per
Consells Comarcals, amb molt poques competències i poquíssims recursos, de
manera que van vegetant com poden, a l’espera de millors temps que ningú sap ni
quan ni com arribaran. Mentrestant fan serveis que hauria de donar la
Generalitat, i poca cosa més.
Les vegueries estan molt pitjor perquè de fet, no podem dir que realment
existeixin o puguin aportar resultats tangibles. El Govern de la Generalitat és
tant centralista, com el govern de Madrid, i cap conselleria vol perdre poder,
a favor d’uns organismes , en els quals ningú confia , de manera que no han
descentralitzat ni desconcentrat el seu poder. Simplement fan de finestretes, o
de seu dels delegats territorials de cada conselleria, que cap poder tenen, sinó
és el de representar el departament en algunes reunions , festes o festetes
d’aquest territori.
Vistos els resultats, i el cost d’uns organismes, sense futur, caldria
reflexionar si un petit país com el nostre, amb unes finances més que
deficients, es pot permetre el sosteniment de tants organismes improductius.
Només faig esment de que les comarques han de rebre un mínim de 600.000 euros a
l’any per subsistir, i les vegueries més de milió i mig ( recordo que en tenim
8), la darrera nascuda fa un parell d’anys ( Penedès ).
Quan el país torni a funcionar, i tinguem un govern de veritat, amb un
Parlament com cal, s’haurà de plantejar la qüestió territorial, amb uns
criteris seriosos de racionalitat i austeritat. Els temps canvien, porten
novetats, inimaginables, anys enrere, som son les noves tecnologies, i les
millores de les comunicacions, en les seves diverses versions. La
comarcalització era comprensible 40 anys enrere, ara ha de derivar cap a
mancomunitats de serveis. I aquí sí, poden fer una bona feina, com algunes ja
estan promovent. I pel que fa la regionalització, no té cap sentit, perquè tots
preferim anar al centre del poder, abans que passar per un lloc intermedi.
Les capitals s’han disputat la capitalitat, i al final , els governs no
s’han atrevit a apostar per una sola, de manera que les han repartit, amb el
resultat que ningú la té, efectivament. De les 8 existents, no en funciona cap,
com realment hauria de funcionar. Toca, doncs, replantejar el model i deixar
que les capitals exerceixin el seu poder de forma natural i pràctica, sense
imposicions ni determinacions de despatx.
Joan Roma i Cunill
Ex alcalde i ex diputat.