Sunday, June 09, 2019
TORNARAN CANVIADES - art. El 9 Nou
TORNARAN
CANVIADES.
Fa més d’un any que Marta Rovira i Anna Gabriel, varen fugir de la justícia
espanyola, per anar-se a refugiar a Ginebra ( Suïssa). Conec bé aquest país, al
qual considero una mena de segona pàtria, per haver-hi viscut, treballat i
estudiat, a més d’haver-me format, políticament, durant els 7 anys que vaig
residir a la capital: Berna.
Puc assegurar que tornaran canviades. Molt canviades, respecte els valors
de la democràcia , les seves regles, els seus drets i deures. Suïssa, és un
model de democràcia directe, amb més de 600 referèndums nacionals celebrats (
d’ençà 1848), i molts d’altres, cantonals ( regionals) i municipals. La
Constitució de 1.874 fou substituïda per la del 18 d’abril de 1.999, vigent a
dia d’avui, modèlica pel que té d’avançada i propera als ciutadans.
Dit això, sorprendria a molts independentistes, la fermesa en el compliment
dels deures, quan algú pretén vulnerar la Constitució. Allà, es impensable dur
a terme un referèndum sense autorització, o contravenint la legislació vigent.
Si els fets del 6 i 7 de setembre de 2017, en el Parlament de Catalunya,
haguessin succeït a Suïssa, puc jurar que l’endemà, dia 8 de setembre a les 7
del matí, el govern federal, hagués dissolt el Parlament Cantonal, hagués
empresonat el govern cantonal i suspès l’Estatut Cantonal. No en tinc cap
dubte, cap.
Mireu, durant els anys d’estança a Berna, vaig formar part de la direcció
dels Casals Catalans a Suïssa (anomenats Casa Nostra), 7 en total. Doncs, bé,
quan organitzàvem esdeveniments diversos, fossin festes majors, trobades
internacionals, fòrums, concentracions...demanàvem el corresponent permís per
disposar d’un auditori, sala magna, pavelló, etc, i allà havíem de fer constar
si posaríem alguna bandera i interpretaríem algun himne...
Doncs bé, es concedia el corresponent permís, supeditat a que la bandera (
la senyera) pengés del quart pal. El primer , reservat a la bandera nacional,
el segon a la cantonal, el tercer a la municipal, i el quart a la nostra. Cas
d’haver-n’hi només tres, la nostra podia substituir la municipal, mai cap de
les altres dues. En el tema de l’himne, també la regulació era clara. Permís
sí, però abans, s’havia de posar l’himne nacional de Suïssa... I tots teníem
clar que la legalitat era per complir-la, ni discutir-la i menys vulnerar-la.
Perquè tots també teníem clar que en cas de vulneració,
la sanció seria contundent, i el responsable,
posat a la frontera, en direcció cap al seu país.
Vaig viure també en viu i en directe, el naixement d’un nou Cantó. El Cantó
del Jura ( de parla majoritàriament francesa) segregat del Cantó de Berna (
majoritàriament alemany). Puc assegurar que qualsevol manifestació no
autoritzada, era dissolta amb una rapidesa i contundència mai vista. I la
decisió fou presa amb les degudes votacions i autoritzacions, de cada estament
concernit, fos cantonal o federal.
En resum, Suïssa, figura en el lloc desè , amb una nota de 9,03 sobre 10,
en el Índex de Qualitat Democràtica a nivell mundial. Es per tant, una
democràcia plena, com tots els altres països fins el número 20. A partir del
20, hi figuren els països de “democràcia defectuosa”, amb noms il·lustres com
Japó ( 22), EUA ( 25) , França ( 29),
Bèlgica ( 31)... i així fins el 167 ( Corea del Nord). El que molts no saben o
no volen saber, és que Espanya està en el lloc 19, amb una nota del 8,08.
Dic això, perquè és fàcil criticar, mentir i falsejar dades, però la
realitat és la que és. Lògicament, estem en una democràcia imperfecta i
millorable, però ni de lluny la vulguem menystenir o falsejar. Suïssa, és radicalment
democràtica, amb uns drets amplis i modèlics, però igualment de radical, en el
compliment dels deures. Qui cregui que allà és podrien reproduir fets, viscuts
aquí, s’equivoca. I qui pensi que en ajuntaments o altres institucions, es
poden posar símbols no oficials, que hi vagi i ho pregunti. Allà, en un parell
d’hores, el càrrec responsable, seria sancionat i inhabilitat. No s’hi val
jugar amb la democràcia, i no tinc cap dubte, de que , a hores d’ara, les dues
dirigents que allà viuen ho poden haver vist i comprovat. Tornaran canviades,
no en tinc cap mena de dubte.