Joan Roma

SÓC DEL 155 ?

Curiós el nostre país, i curiosos els dirigents dels partits independentistes, quan volen justificar la manca de resultats, en els “danys” produïts per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Es més, varen trencar pactes amb el PSC, acusant-los d’haver participat en la votació a favor d’ aquesta aplicació.

I encara ara, alguns volen descartar nous pactes amb el PSC, per considerar que algun dia podrien repetir aquella votació.

A tots ells, jo els diria: evident. Es clar que sí. Només faltaria que en una Constitució no hi haguessin mecanismes per a protegir-la i salvaguardar-la de vulneracions i incompliments.

Abans de continuar, permeteu-me un detall. Totes aquestes justificacions de paràlisis, congelació de la gestió, problemes financers, etc ( president Torra, dixit), no tenen res a veure amb l’aplicació del 155, durant uns pocs mesos. En absolut. Es més, en aquells mesos es varen desencallar multitud de temes, entre els quals un tant important, com el de pagar deutes pendents. En poques setmanes, es varen liquidar milers de deutes pendents.

Però, tornem al centre de la qüestió. Estem en una democràcia plena, com queda establert en l’Index de Qualitat Democràtica que cada any elabora The Economist, i és acceptat per la comunitat mundial. Espanya, figura en el lloc dinovè, dels 165 estudiats i valorats. Així, doncs, ningú pot posar en qüestió la qualitat democràtica que tenim, tot i ser perfectible.

Es lògic que si algú pretén imposar canvis, per vies no democràtiques, es despleguin els mecanismes per a protegir els drets de la totalitat de la ciutadania. S’ha fet una vegada, davant decisions unilaterals que no respectaven les vies legals, i es farà tantes vegades faci falta, si es volen repetir fets semblants. Evident.

Es com si algú pretengués saltar- se els límits de velocitat , i trobés estrany o protestés per aplicar-li les sancions corresponents. Cada llei conté un règim sancionador. Cada Constitució conté les mesures de protecció. Aquí i a Suècia, o a Austràlia. Faltaria més.

Així, doncs, ningú trobi estrany l’existència d’un article com el 155, ni que un govern democràtic com tenim, l’hagi d’aplicar, si algun partit o govern , decideix vulnerar els preceptes constitucionals i estatutaris vigents, com va passar els dia 6 i 7 de setembre de 2017.

Es més, reclamar l’aplicació del 155, està plenament justificat, si la causa existeix. El que no és de rebut, és voler-lo aplicar quan no toca. Quan no hi ha causa justificada, com pretenien fer C’s , Vox, i en algun moment, el PP. Per tant, a nivell personal, tant de bo no s’hagi d’aplicar mai més el 155, però tothom ha de tenir clar que si algú es pensa poder actuar de manera antidemocràtica, ha de saber que es tornarà a aplicar.

Les lleis son per complir-les i qui no ho vulgui fer, ha de tenir clar que se li aplicaran les sancions corresponents, es diguin multes, retirades de carnet, suspensió de càrrecs, embargament de comptes.....o aplicació del 155, per a restablir la legalitat vulnerada. I ja està, no hem de mitificar ni menystenir aquesta possibilitat, de manera que si algú creu que ser partidari del 155, és negatiu, s’ho ha de fer mirar. Viu fora de la realitat. I aquest és un dels grans problemes que hem tingut per culpa del procés.

I ha acabat ja el judici. Ja era hora. Ara toca esperar sentència. De totes maneres per l’escoltat, vist i dut a terme, els danys produïts han estat enormes i de molt difícil reparació. No desitjo penes de presó, però polítics que no varen tenir cap problema per trencar el jurament fet, ni per vulnerar el Reglament del Parlament, la Constitució i l’Éstatut, no mereixen retornar a cap càrrec institucional. Si qui ostenta un càrrec, en un estat democràtic, no creu haver-se de sotmetre a la legalitat vigent, no pot exercir cap càrrec perquè pot tornar a interpretar la legalitat al seu gust i maneres. La democràcia no pot ser interpretada al gust d’una minoria, ni ser rebregada per interessos partidistes. L’estat de dret no ho pot permetre. Per això existeixen les penes d’inhabilitació.