Friday, June 14, 2019
RECUPERANT PROTAGONISME - art. Regió 7
RECUPERANT PROTAGONISME.
No és fàcil mantenir els principis i fidelitat al jurament
fet, i als fonaments d’un estat democràtic, quan altres partits i elements de
la societat, consideren justificat trencar-los i prometre sortides esplèndides,
sense efectes secundaris ni dificultats rellevants.
Ho hem vist en el Brexit, com s’ha vist en altres latituds,
amb propostes simplistes, plenes d’auto enganys i supòsits falsejats. Aquí, el
procés ha tingut un recorregut semblant, amb un final que s’allarga, però que
ja no té el recorregut ni l’objectiu pretès. No es vol encara assumir el
fracàs, perquè costa molt d’explicar i respondre a qüestions plantejades que
ningú havia preparat, i molts havien falsejat,
però a no gaire tardar, la realitat s’imposarà i l’assumpció de
responsabilitats polítiques, farà el seu curs.
Encara tardarem mesos, o algun any, però el final de
recorregut és inevitable i més proper del que alguns pensen i voldrien.
En aquests anys convulsos, mantenir la calma i les idees
pròpies ha estat molt difícil, molt complicat, i sinó que es demani a tots els
militants i simpatitzants socialistes, i molt especialment als qui han ostentat
càrrecs institucionals.
Quan les coses no van pel camí desitjat, s’han de buscar
adversaris, adversaris que passen a ser enemics, per necessitats del guió que
no accepta mitges tintes, i vol posar les culpes de no reeixir sobre altres
entitats, partits o institucions. Aquesta és una dinàmica ja coneguda des de
temps immemorials, i aquí a Catalunya s’ha usat i abusat a mans plenes.
Resistir , ser coherent i honest amb les idees pròpies ha
estat la carta d’identitat del partit socialista, a nivell espanyol, però molt
més a nivell català. Costa i molt ,mantenir la fidelitat a la legalitat , quan
hi ha veus, tensions i pressions que demanen trencar-la i anar per camins il·legals.
Quants dels alcaldes i regidors, han fet el que han fet, per
convicció pròpia ? Per coherència amb el que pensaven ? O s’han deixat portar
pel populisme, per ganes de quedar bé, amb una part de la ciutadania, en
comptes de mantenir-se fidels a la representativitat de tots, pensin el que
pensin, votin el que votin, com ens pertoca per jurament i per càrrec
institucional .
Estem en democràcia, i la democràcia es defensa complint i
fent complir la legalitat. Res pitjor que vulnerar-la o voler-ne crear una de
nova, sense modificar la vella. I diguem clar i català, això és el que es va
voler fer a Catalunya, els dies 6 i 7 de setembre de 2017, i el que volien fer
alguns des dels ajuntaments.
Acceptem però, que aquesta iniciativa i aquest plantejament
van ser creguts i seguits per un gran nombre de catalans, tot i no tenir cap
base legal, econòmica, ni internacional per dur-la a terme.
Però, com en tot, al final la realitat s’imposa i la
coherència i fidelitat a les idees pròpies recuperen adeptes, i recuperen la
confiança dels ciutadans. Si algú en tenia dubtes que miri bé i llegeixi encara
millor els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril i les europees i
municipals del 26 de maig. Allà hi trobarà al resposta.
El partit socialista espanyol, ha recuperat el protagonisme
perdut, i el català ha superat les expectatives que li havien donat, de manera
que s’acosta a temps passats, on ajuntaments, diputacions i grup parlamentari,
era cosa de dos. Estem molt a prop de tornar-hi, i ho veurem encara amb més
contundència, el dia que se celebrin eleccions al Parlament de Catalunya.
El recorregut que molts havien promès, fàcil i planer, ha
topat amb penya segats impossibles de superar. Es hora de plantejar sortides
realment viables i positives pel conjunt del país. I precisament el recuperat
protagonisme del partit socialista facilitarà aquesta transició cap a objectius
ambiciosos, però realistes, i sobretot democràtics. Avui es constitueixen els
nous Consistoris arreu del país. Es un bon moment per demanar plena dedicació a
les competències i funcions que els hi son propis i abandonar camins
impossibles. A tots bona sort i bon encert, i els qui donem el relleu, repassem
trajectòria i mirem si hem estat fidels i coherents amb el jurament fet. Per la
meva part, me’n vaig amb la plena i absoluta tranquil·litat del deure complert.