Joan Roma

NO EN DIGUEU EXILI.

En els meus anys a Berna ( Suïssa), ( 72 – 79 ), vaig tenir ocasió de conèixer a nombrosos exiliats. Uns procedents de la guerra civil, altres, de la repressió franquista, de manera que puc parlar , amb coneixement de causa.

Tots ells tenien en comú, haver patit dures condicions, a l’hora de fugir, buscar refugi, buscar feina, obtenir documentació personal, i refer la vida, lluny de casa,  sense possibilitats de tornar, almenys, fins no es produís la mort del dictador.

Aquestes persones, a títol individual, i col·lectiu, mantenien unes conviccions i una fe, en haver fet i actuat, en defensa de la República, primer i de la democràcia, en tot moment. Gent de pedra picada, reorganitzant partits i sindicats, a l’exili, amb la vista posada a ajudar als de l’interior, per a poder recuperar les llibertats perdudes.

Aquell penós i llarg exili, no té res a veure amb la realitat actual, d’alguns que volen apropiar-se’l i fer-se’l seu. No digueu exili, del que no ho és. Ni per causes, ni per vivència. Fugir de les responsabilitats per haver trencat juraments fets, haver vulnerat Reglament del Parlament, de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, no té res a veure amb els exiliats republicans.

Si algú en té algun dubte que llegeixi les vivències dels presidents Josep Irla o de Josep Terradellas, i es donarà compte de la distància sideral, entre la situació d’uns i altres. No confonguem ni vulguem tapar les conductes d’aquests, amb l’honorable comportament dels anteriors.

Viure en un autèntic palau, amb totes les comoditats, amb un ritme de vida que permet ser comensal dels principals i més exclusius restaurants de Brussel·les , faria envermellir , els nostres ex presidents, realment exiliats. I res s’explica de la procedència dels diners que permeten aquest ritme de vida. Qui paga ? Qui sostén totes aquestes despeses d’un bon nombre de persones que varen decidir, abandonar el vaixell, en comptes de retre comptes de les seves accions, com han fet els companys de viatge ?

No es deia que la transparència, l’austeritat i la gestió, serien notes fonamentals de la nova república catalana ? Perquè no donen explicacions i sobretot, documentació fefaent de qui financia aquest ritme de vida ? Es que hi ha motius per amagar-ho ? Fins quan pensen poder sostenir, aquesta mena de doble vida, d’uns manant des de fora, i altres obeint, des de dintre, tot i veure que van a la deriva, i han perdut la carta de navegar ?

Les paraules tenen contingut. Descriuen situacions , personals i col·lectives, molt concretes, i quan s’ha parlat amb centenars de persones que van viure l’autèntic exili, produeix una gran indignació, l’apropiació de la paraula, per part de persones que , en absolut, es poden considerar exiliats.

En aquests anys de procés, les paraules , han canviat de sentit, i els mestres de la tergiversació, modificació i alteració dels mots, han fet fortuna, oportunament ajudats per uns mitjans de comunicació públics, que res tenen d’objectius ni al servei del poble català, entès per tot el conjunt dels que vivim i treballem aquí. Pensem com pensem, i votem com votem, però no deixem que ens robin l’autèntic sentit de les paraules. Els autèntics exiliats, no ens ho perdonarien.