Thursday, June 06, 2019
FRIVOLITAT - art. Endavant Digital
FRIVOLITAT.
Hem entrat, en la recta final del judici als principals protagonistes del
procés independentista, que pel que s’ha dit, acabarà dintre de quinze dies.
Del vist i l’escoltat , però sobretot del viscut en un lloc privilegiat, com el
d’alcalde, no se m’acut cap altra paraula, per condensar tot, que “Frivolitat”,
una immensa Frivolitat, en tot el planificat, proposat i dut a terme. No hi ha
hagut, en cap moment, cap possibilitat de reeixir, perquè el procés, estava
totalment condemnat al fracàs.
I que els seus protagonistes no l’hagin acceptat, i que alguns creguin que
encara poden reviure velles crispacions, crides , mobilitzacions i altres
accions, no deixa d’allargar una situació que ha comportat danys molt
rellevants, a tot el país i a tot l’Estat. Si alguns consideren que “com
pitjor, millor”, poden estar contents del seu èxit, perquè de danys sí n’han
causat, i molts . Costarà anys , la seva reparació.
En el moment de dir adéu, al càrrec institucional que ostento, des de fa
molts anys, em surten els grans avenços i profits obtinguts, en els anys de pau
i tranquil·litat, quan tots sumàvem esforços per remar en la mateixa direcció.
Existien les baralles de partit, les tibantors institucionals, les
discrepàncies de projectes, però mai, havíem trencat les regles de joc, ni
pensàvem, es podessin trencar mai.
Aquests sis anys de procés, han demostrat que sí es podia fer, i ho podien
fer, des de la més alta institució del país: la Generalitat. Uns pocs il·luminats,
varen fer creure a molts, de que es podien trencar, no solament les regles de
joc, sinó l’estat de dret. Cometre perjuri, vulnerant el jurament fet, a
l’accedir al càrrec, i fins i tot vulnerar el 6 i 7 de setembre de 2017, el
Reglament del Parlament, que els 135 diputats havíem aprovat per unanimitat.
Havíem acordat de no emprendre mai, cap modificació del Reglament, ni
aprovar cap llei fonamental, sense el consens d’un mínim de 90 diputats ( els
dos terços de la Cambra), i no varen tenir cap escrúpol de fer-ho amb 72. Ja no
només el Reglament, sinó també la Constitució i l’Estatut de Catalunya.
El que m’ha sobtat més d’aquest procés, és la suma de persones i col·lectius
que creien poder fer un pols a l’Estat, trencant l’estat de dret, i sortir-ne
victoriosos. El grau de desconeixement de la realitat interna i externa del
país, la ignorància plena de la realitat de la UE i de la diplomàcia
internacional, la creença en que es pot dir adéu a la història, a la
conformació de tota una societat, al trencament unilateral de relacions, a la
imaginària vida, fora de la UE i fora del concert de les nacions, no semblava
possible per a cap dirigent que hagués superat el primer curs de dret,
econòmiques o polítiques... i tanmateix, es varen llençar al precipici.
I volien que els seguíssim en aquesta desastrosa aventura ¡¡¡ I consideren
que els protagonistes de tants greus efectes, no tenen especials
responsabilitats, en haver causat uns danys enormes, ja no només a nivell
econòmic, financer, industrial, i de desprestigi de la institució de la
Generalitat, i del conjunt del país, sinó el més greu: el trencament de la
convivència, amb ferides que costaran molts anys de guarir.
La tossuderia en voler minimitzar danys i responsabilitats, només l’entenc
per una mala consciència col·lectiva, d’haver tirat endavant un procés, en nom
de molts, que ha tingut greus conseqüències, a uns pocs. Els empresonats, i els
fugits a l’estranger. Es pot comprendre aquest interès en voler exposar, pocs
danys, poques il·legalitats, poques conseqüències...però la realitat és tossuda,
i si mirem com estàvem anys enrere, i com estem , ara, la realitat és molt
diferent. Les ferides son greus, profundes i difícils de cicatritzar.
En política, s’ha de ser especialment curós, en les accions a dur a terme,
i sobretot, totalment fidel als juraments fets, i a les responsabilitats que
comporta el càrrec que s’ostenta. No es pot enganyar, vulnerar la legalitat,
trencar l’estat de dret, desafiar els organismes i institucions que han de
vetllar per l’exercici correcte de la democràcia, pensant que tot és possible i
tot és factible. Tanta Frivolitat, no es pot repetir, en cap altre moment de la
nostra història. Els protagonistes de tants danys, no poden recuperar càrrecs
institucionals, perquè han perdut la confiança en la legalitat. No desitjo penes
de presó, però sí d’inhabilitació, per a càrrecs institucionals. Ha de quedar
clar que, en democràcia, tots estem sotmesos a la legalitat.
# posted by joan roma cunill @ 7:52 AM 
