Friday, June 07, 2019
EN DECLIVI - art. Regió 7
EN DECLIVI.
En la recent
trobada del Cercle d’Economia, a Sitges, es va parlar, i molt, del declivi de
Catalunya, i les seves conseqüències. Si repassem la història de la humanitat,
hi ha col·lapses de civilitzacions,
d’estats, i de ciutats – estat,
motivats per catàstrofes naturals. En aquests casos, res a fer, res a dir,
perquè contra les forces de la natura, ben poc es podia fer. En altres casos,
el declivi era per causes diverses, sovint lligades, al tarannà dels
governants, poc destres en el maneig dels afers públics, o embolicats en
batalles internes que els distreien de les obligacions quotidianes.
Aquí, a casa
nostra, son molts els qui no accepten ni volen veure el declivi que s’està
produint des de fa uns quants anys. Un declivi, per partida doble, degut a la
desorientació i pèrdua de lideratge de Barcelona, governada per una colla
inexperta, que ha volgut improvisar i canviar de rumb, pensant que es pot
maniobrar un transatlàntic ,de similar manera a com es fa amb un veler. El
resultat el tenim a la vista, amb un descens d’uns quants llocs, en la
puntuació mundial. I si no es forma un nou govern, realment potent, anirà
baixant, fins tocar fons.
A nivell de país,
hem passat de considerar-nos un dels quatre motors d’Europa, a nivell regional
, a ocupar un lloc de segon nivell, sense cap pretensió de tornar a un lloc de
prestigi, suma de l’europeisme militant dels catalans, i l’empenta de la
capital, Barcelona. Agradi o no, ho acceptem o no, el declivi és evident.
I en què, és
evident ? La primera constatació, és la d’un país, sense govern, sense guió,
sense entesa interna, i amb conflicte extern.
La segona constatació, és un país amb un govern, d’esquena, i barallat
amb la capital. La tercera constatació,
és la d’emprendre un camí cap un objectiu impossible, com és la independència,
i les seves inevitables conseqüències.
Aquestes
constatacions, porten cap uns resultats inevitablement negatius i persistents
en el temps, com per produir uns danys irreversibles, en el seu funcionament
present i futur. Fa poc més d’un any, vàrem assistir a una fugida d’empreses,
entitats, fundacions, associacions, i particulars, buscant refugi, en llocs més
segurs. Alguns volen minimitzar aquesta
fugida. Altres la consideren temporal. La realitat és que milers d’entitats, de
tota mena, van marxar i no han tornat. Ho faran ? No, mentrestant duri la
inseguretat i la frivolitat amb la que el govern de la Generalitat, i els
partits que li donen suport, actuen.
Però, si els fets
descrits, son ja prou greus, n’hi ha d’altres no tant visibles, però molt més
perjudicials. El més greu, és el desprestigi de les institucions, la falta de
seguretat jurídica, el joc frívol amb temes de gran serietat i transcendència.
D’aquí, es desprenen decisions de gran importància que només veurem i comprovarem,
dintre d’uns mesos o d’uns anys. No sempre la malaltia apareix de cop. Hi ha
malalties larvades que van minant el cos, fins a deixar-lo afeblit i desanimat.
Per informes
d’alt nivell, per xerrades amb càrrecs estratègics, per noticies internes de
grans empreses, es pot veure el canvi de rumb, en els àmbits financers. Son
molts els que han deixat d’aterrar a Espanya, via Barcelona, per fer-ho via
Madrid, Bilbao o Valencia, per enumerar tres ciutats que estan fent molt bé els
seus deures. Hi ha altres moviments, en matèria de congressos, trobades
internacionals, fòrums, espectacles, cultura i oci que van a la recerca de
ciutats alternatives a Barcelona i a Catalunya. I les troben, perquè hi ha una
immensa i ferotge competència a nivell estatal i a nivell internacional.
Algú dirà que son
exageracions o visions segades de la realitat. Ja m’agradaria que ho fossin,
però quan tens accés a documents que posen blanc sobre negre, aquestes
perspectives, veus els danys causats per uns anys, totalment desaforats que han
desmantellat els grans èxits obtinguts, en els primers trenta anys de
democràcia. Estem en declivi, i la primera via per fer-hi front, és
reconèixer-ho . La segona via és posar-hi remei, començant per un nou govern a
la ciutat de Barcelona i preparant-nos per canviar el de la Generalitat, tant
bon punt es convoquin eleccions. El remei és aquest, cap altre.