Joan Roma

DUES VISIONS, DUES REALITATS ?

Si ens atenem al que escriuen determinats mitjans de comunicació i ofereixen determinats mitjans audiovisuals, es constata l’existència de dues visions molt diferents de la realitat del país. Quina és l’autentica ?

Ho veurem en els propers mesos, una vegada deixat enrere el judici, i la futura sentència. Els partits independentistes, i les entitats que els hi donen suport, o més ben dit, les que els empenyen a anar per determinats camins, no tenen clar cap on anar.

La situació és molt complicada perquè l’estat de dret funciona, i exerceix les seves funcions. Per molt que els partits independentistes vulguin menysprear la seva actuació, la realitat és que actua, i actua segons marca la legislació vigent. Agradi o no, qui surti del marc legal, toparà amb els tribunals. I els tribunals, jutgen, i emeten sentència. I les sentències es compleixen, ens agradin més o menys.... així, doncs , és fàcil dir “ho tornarem a fer “. Jo dic, no ho crec. I una prova ben concloent és que l’actual govern de la Generalitat, i l’actual Mesa del Parlament, han parlat molt, han escrit molt, i han verbalitzat molt, però no han comès ni una sola il·legalitat. No s’han mogut un mil·límetre de l’estat de dret. Per alguna cosa ha servit posar en mans de la Justícia les il·legalitats comeses, durant el procés independentista.

Ara, però, toca esperar sentència. Sigui quina sigui serà durament criticada per uns o per altres, però serà d’obligat compliment. I si no agrada es podrà recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans que ja ha pres dues decisions, gens favorables a les tesis dels independentistes.

I cometre el greu error, de dir en un Estat de ple dret, que “tornaran a repetir les il·legalitats comeses “, en res els ajudarà a que algú cregui que han estat indegudament jutjats, i sentenciats.

Hi ha moments en la vida de les persones, i molt especialment en moments polítics determinats que el silenci és la millor sortida a un problema plantejat. En el cas anterior, queda clar que en res ajuda, creure que algú pot interpretar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia o el Reglament del Parlament, al seu gust, i tirar pel dret. En democràcia no hi ha dreceres, perquè l’estat de dret, es manté i consolida mitjançant el compliment de la legalitat.

Si algú creu que la legalitat la pot interpretar i desviar com li convingui, és que no ha entès el funcionament d’una democràcia. Es més, davant aquestes afirmacions, s’aferma la convicció que potser no mereixen penes de presó, però sí d’inhabilitació, per evitar precisament la repetició de fets incompatibles amb l’exercici de la democràcia.

Les dues visions de país, es mantindran durant temps. Durant anys, perquè el trencament de la convivència, és ben real i visible, en multitud de llocs i moments, però poc a poc la realitat real, s’anirà imposant. I els resultats electorals obtinguts per un partit de seny i voluntat de diàleg i resolució de problemes com el partit socialista, ajudarà molt a anar en aquesta direcció.

Amb tot, queda molt per fer, i el paper dels mitjans de comunicació és important per a canviar el paisatge que tenim. Veure i escoltar els mitjans “suposadament públics” de la Generalitat, en res ajuda a apropar posicions i desinflamar objectius, però també la realitat demostrarà el partidisme i sectarisme amb el que actuen. Al final, la realitat sempre s’acaba imposant.