Monday, April 22, 2019

 

LA SETMANA DECISIVA - art. Nació Digital Solsona


LA SETMANA DECISIVA.
Ben poques vegades, ens jugàvem tant, a una sola carta. Les eleccions de diumenge vinent son d’aquelles que faran història perquè poden suposar tornar a un llunyà passat o pel contrari encarar un prometedor futur.
Hem vist prou, en els darrers mesos, el que representen uns partits i uns altres, com per a poder decidir amb claredat i sense dubtes. Queden lluny, els atacs i controvèrsies sobre si el PSOE i el PP tenien punts en comú. No en tenen, cap ni un, i menys amb l’actual lideratge del PP en la persona de Casado, un dels més radicals dels que ha tingut en aquest partit.
En els països de llarga tradició democràtica, els grans partits, tenen “sentit d’estat”. Es a dir, son diferents, son oposats , en determinades polítiques, però conserven i preserven, el que ha de ser “permanent i sagrat” com la garantia de bon funcionament de les grans institucions del país. La renovació de càrrecs dels organismes fonamentals, els que donen precisament garantia d’objectivitat i bon funcionament, lluny de partidismes i sectarismes...
Aquí, no. Els partits de dretes, es creuen dipositaris de les essències de la pàtria, les quals només estan en bones mans, si son les seves. Les dels altres, no son segures, no son vàlides, i per tant, convé canviar-les per tots els medis i mitjans. Es el que estem veient en aquesta llarga i ben poc modèlica campanya, on prevalen les acusacions, falsedats i males pràctiques, en una mena de carrera per veure qui la diu més grossa.
Fa por, fan por, els tres líders de dretes, quan reaccionen contra la situació de Catalunya, amb una recepta tant simple, tant senzilla...com ineficient, i a més, il·legal. Creure o prometre una aplicació immediata i il·limitada de l’article 155, significa voler vulnerar l’actual legislació per imposar una mesura, que a hores d’ara, no és possible aplicar. Volen enviar un missatge a la resta d’Espanya, que a ells no els tremolarà la mà, que seran inflexibles, durs, molt durs, en totes les mesures, pensant que donaran uns resultats immediats i contundents....
Pobres de nosaltres, que gent com aquesta, arribés a sumar per a formar govern....seria la garantia d’allargar el conflicte i , per descomptat, incrementar-lo.  Mai es pot aplicar una cirurgia destralera a un tema delicat. Aquí cal la cirurgia fina, la ben estudiada i ben aplicada, com per retornar a la circulació de propostes i resolucions, que ajudin a rebaixar la inflamació, i finalment, a retrobar la calma i normalitat.
Sincerament, crec que aquests mesos de govern de Pedro Sánchez, han servit per veure que hi ha una altra manera de governar, i d’atendre les peticions de Catalunya, sense improperis, enganys o falsedats. Hi ha la clara voluntat d’emprendre un llarg camí de canvis i millores en tot allò que ha funcionat malament, començant pel dret al respecte mutu. No es poden atendre peticions, sota la permanent batalla d’acusacions i retrets, molts d’ells inventats.

El govern central, ha de complir els compromisos contrets, i resoldre reclamacions històriques que fins ara ho s’han atès. Però, per això calen negociacions i pactes, i estic convençut que si al final s’aconsegueix un millor encaix de Catalunya, en el qual s’hagi resolt el dèficit de finançament, i s’hagin blindat les competències en llengua i cultura, i es recuperi el retard en inversions en infraestructures, equipaments i serveis, estarem a punt, per a retornar a la normalitat. La voluntat del president Sánchez hi és, i l’ha demostrada. Aixì, doncs, encarem la setmana decisiva en la qual s’ha d’aconseguir un bon resultat com per a bastir un nou govern, amb garanties d’estabilitat pels propers 4 anys. Ens hi juguem molt, perquè l’alternativa seria desastrosa. Pensem-hi en els dies que ens queden per donar el pas, cap un vot decisiu.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?