Monday, April 22, 2019
LA SETMANA DECISIVA - art. Nació Digital Solsona
LA SETMANA
DECISIVA.
Ben poques vegades, ens jugàvem tant, a una sola carta. Les eleccions de
diumenge vinent son d’aquelles que faran història perquè poden suposar tornar a
un llunyà passat o pel contrari encarar un prometedor futur.
Hem vist prou, en els darrers mesos, el que representen uns partits i uns
altres, com per a poder decidir amb claredat i sense dubtes. Queden lluny, els
atacs i controvèrsies sobre si el PSOE i el PP tenien punts en comú. No en
tenen, cap ni un, i menys amb l’actual lideratge del PP en la persona de
Casado, un dels més radicals dels que ha tingut en aquest partit.
En els països de llarga tradició democràtica, els grans partits, tenen
“sentit d’estat”. Es a dir, son diferents, son oposats , en determinades
polítiques, però conserven i preserven, el que ha de ser “permanent i sagrat”
com la garantia de bon funcionament de les grans institucions del país. La
renovació de càrrecs dels organismes fonamentals, els que donen precisament
garantia d’objectivitat i bon funcionament, lluny de partidismes i
sectarismes...
Aquí, no. Els partits de dretes, es creuen dipositaris de les essències de
la pàtria, les quals només estan en bones mans, si son les seves. Les dels
altres, no son segures, no son vàlides, i per tant, convé canviar-les per tots
els medis i mitjans. Es el que estem veient en aquesta llarga i ben poc
modèlica campanya, on prevalen les acusacions, falsedats i males pràctiques, en
una mena de carrera per veure qui la diu més grossa.
Fa por, fan por, els tres líders de dretes, quan reaccionen contra la
situació de Catalunya, amb una recepta tant simple, tant senzilla...com
ineficient, i a més, il·legal. Creure o prometre una aplicació immediata i
il·limitada de l’article 155, significa voler vulnerar l’actual legislació per
imposar una mesura, que a hores d’ara, no és possible aplicar. Volen enviar un
missatge a la resta d’Espanya, que a ells no els tremolarà la mà, que seran
inflexibles, durs, molt durs, en totes les mesures, pensant que donaran uns
resultats immediats i contundents....
Pobres de nosaltres, que gent com aquesta, arribés a sumar per a formar
govern....seria la garantia d’allargar el conflicte i , per descomptat,
incrementar-lo. Mai es pot aplicar una
cirurgia destralera a un tema delicat. Aquí cal la cirurgia fina, la ben
estudiada i ben aplicada, com per retornar a la circulació de propostes i
resolucions, que ajudin a rebaixar la inflamació, i finalment, a retrobar la
calma i normalitat.
Sincerament, crec que aquests mesos de govern de Pedro Sánchez, han servit
per veure que hi ha una altra manera de governar, i d’atendre les peticions de
Catalunya, sense improperis, enganys o falsedats. Hi ha la clara voluntat
d’emprendre un llarg camí de canvis i millores en tot allò que ha funcionat
malament, començant pel dret al respecte mutu. No es poden atendre peticions,
sota la permanent batalla d’acusacions i retrets, molts d’ells inventats.
El govern central, ha de complir els compromisos contrets, i resoldre
reclamacions històriques que fins ara ho s’han atès. Però, per això calen
negociacions i pactes, i estic convençut que si al final s’aconsegueix un
millor encaix de Catalunya, en el qual s’hagi resolt el dèficit de finançament,
i s’hagin blindat les competències en llengua i cultura, i es recuperi el
retard en inversions en infraestructures, equipaments i serveis, estarem a
punt, per a retornar a la normalitat. La voluntat del president Sánchez hi és,
i l’ha demostrada. Aixì, doncs, encarem la setmana decisiva en la qual s’ha
d’aconseguir un bon resultat com per a bastir un nou govern, amb garanties
d’estabilitat pels propers 4 anys. Ens hi juguem molt, perquè l’alternativa seria
desastrosa. Pensem-hi en els dies que ens queden per donar el pas, cap un vot
decisiu.