Thursday, April 04, 2019
LA CATALUNYA BUIDA - art. Diari de Terrassa
LA CATALUNYA
BUIDA.
Una gran manifestació ,va recórrer el centre de Madrid, el diumenge passat,
per fer sentir la veu i la reivindicació de la “ España vaciada “. Un terme un
pèl forçat o si voleu, poc escoltat, però que ja ha esdevingut norma, per a
explicar l’existència de milers de pobles, en perill de desaparició.
Des d’aquell ja llunyà, “Teruel existe”, ha plogut molt, i el problema ha
anat creixent fins el punt d’esdevenir un dels principals problemes del país.
Quan parlo de país, parlo d’Espanya i lògicament, en aquest concepte hi entra
Catalunya, agradi a alguns, o no. El problema el tenim tots plegats, i no
perquè conformem un sol país, un sol estat, sinó perquè aquí mateix ,podem
parlar de la “Cataluña
vaciada”, o Catalunya buida.
La imatge de despoblament, per a molts, eren pobles de Soria, Zamora,
Segovia, ... Teruel, Huesca...i tantes altres províncies, però sobta quan
portem aquest problema a Catalunya. Aquí, molta gent no s’imagina que amb
tantes ciutats grans, i set milions i mig d’habitants, puguem tenir territoris
molt poc habitats. Doncs sí. Tenim el mateix problema, i la mateixa situació
que províncies molt llunyanes .
Per posar algun exemple proper, puc explicar que a la comarca del Berguedà,
tenim 6 pobles de menys de 100 habitants. I d’aquests 6, Sant Jaume de
Frontanyà i Gisclareny, son els més petits de Catalunya, amb menys de 30
habitants. I si anem a la del Solsonès, en trobarem 12 de menys de 300
habitants, i si anem a unes quantes comarques de la província de Lleida, veurem
unes quantes dotzenes de pobles, en situació similar.
No tenim aquí, una situació diferent, de la dels nostres veïns més propers,
o més llunyans, resultat d’unes polítiques de concentració urbana, i deixadesa
del món rural, en general. No ha existit una política de país, capaç de portar
serveis essencials, a llocs amb poca gent. El principi que ha manat sempre, és
el d’afavorir la concentració, en detriment de la població. Tants caps, tants
barrets, pot servir per anar a votar, però no per a desenvolupar un país, de manera
harmònica i racional.
El resultat, és una Catalunya buida, que si es continua buidant, deixarà un
immens rere país sense població o amb una petita població envellida, que no
podrà fer front al manteniment adequat del territori. I un territori desequilibrat,
és un territori mala guanyat, del que no se li treu profit, i fàcilment
destructible per les inclemències del
temps o els incendis. Així estem, i d’aquí que ens haguem sumat a determinades
accions dels promotors de la “España vaciada” començant per a conscienciar els
governs de que ja no callarem, fins trobar solucions a les reivindicacions ,
llargament desateses.
De fet, hi ha uns primers símptomes en tots els partits, del poder que
poden tenir aquests territoris, si s’ajunten i promouen accions contundents. Es
evident que en temps electorals, alguns fan veure que els preocupa la situació,
per passar a oblidar-la d’aquí un parell de mesos, però altres, tenen clar que
aquest tema, ha vingut per quedar-se i per obligar a fer canvis importants en
les lleis futures. Un primer compromís, és tenir coberta tota Espanya , de
banda ampla, d’aquí a 2021. Hem escoltat promeses similars, anys enrere, sense
haver-se fet realitat. No n’hi ha prou amb promeses. Aquestes s’han de
reflectir en pressupostos, en obligacions, en imposicions a les grans empreses
de serveis, en innovacions en matèria d’impostos, en facilitats per a noves
implantacions agrícoles, ramaderes, forestals...
En fi, en seguirem parlant, en els propers mesos i anys, però he volgut
deixar clar que el clam escoltat a Madrid, és un clam , també català. A
vegades, ens creiem diferents, o més espavilats en no caure en greus errors,
quan aquí, hem seguit el mateix camí que tants altres indrets.