Friday, April 19, 2019
IMAGINEM-HO- art. Regió 7
IMAGINEM-HO
Estem en un moment històric, en que les noticies d’un dia,
tapen les de l’anterior, en un frenètic ritme que no permet digerir,
reflexionar ni valorar el que està en joc.
I el que està en joc, és un futur esperançador, ple d’oportunitats per a
pacificar el conflicte català, i encarar el
país cap un futur de progrés, o pel contrari, endinsar-nos en un
conflicte, encara més gran, d’impredictible final.
En aquest maremàgnum de declaracions, propostes i amenaces,
convé imaginar els escenaris que es plantegen el 28 d’abril, a les eleccions
generals, i el 26 de maig, a les municipals i europees. Tres eleccions en un
mes, totes elles d’una rellevància, ben poques vegades, vista pel que tenen de
resolució de conflictes, o d’increment de les tensions, fins a situacions no
imaginades.
I avui, el que proposo és imaginar els escenaris. En un atac
de sinceritat Albert Rivera, líder de C’s, va pronunciar unes paraules ben
clarificadores “que recen los independentistas para que gane Pedro Sánchez...”,
la resta ens ho podem imaginar. O no, perquè hi ha propostes tant del PP, com
de C’s com de Vox que ens han de preocupar enormement.
Dir que si arriben al poder, el primer que faran serà
aplicar un 155 permanent, és una amenaça ben real, fonamentada en un
incompliment de la llei vigent. Mala cosa, quan uns partits creuen que poden
aplicar mesures il·legals, pel simple fet de que no els agrada com actuen els
partits independentistes. Agradar o no agradar és una cosa, una altra és
vulnerar la legalitat. Crec que ha quedat molt clar que qualsevol retorn a la
unilateralitat, provocarà l’aplicació de les mesures legals pertinents, però
mai de forma arbitrària, ni jurídicament no fonamentada.
Ara bé, molts no volen imaginar aquest escenari de
confrontació i vulneració de les lleis vigents, per part del tripartit de
dretes, però convé imaginar el que podria passar, perquè no estem parlant de
política – ficció, sinó d’un escenari possible sinó hi ha una reacció forta i
contundent, en direcció contrària.
Per aquests partits, aplicar un 155 permanent, vol dir no
només suspendre l’autogovern, sinó canviar regles de joc fonamentals, com el de
la immersió lingüística, la protecció a la cultura catalana, l’anul·lació o
intervenció total de TV3, la possible dissolució del Cos de Mossos d’Esquadra,
i moltes altres accions que van desgranant a mesura que puja la temperatura
electoral.
Per a ells, no hi ha límits, en les aplicacions de mesures
que considerin adients, per a lluitar contra la deriva independentista. I en
aquest àmbit ja han deixat clar també la recuperació de les competències en
matèria penitenciaria, així com altres, en el foment de les tradicions, etc.
En resum, imaginem el que podria passar si el tripartit de
dretes arriba a sumar com per a formar govern i posar en marxa un conjunt de
mesures, de cadascun d’ells, en una competició per a veure qui la diu o la
imposa de forma més contundent. Entrar
en aquest cercle de pressió – repressió és el pitjor que ens podria passar, en
un moment en que Catalunya necessita rebaixar tensions, buscar acords, i mirar
de recuperar el temps perdut, mitjançant l’aplicació de mesures realistes, i
acords per a reforçar l’autogovern. La setmana que ve, exposaré el programa
contrari al d’aquest tripartit de dretes. El programa que presenta i representa
Pedro Sánchez, una part del qual hem pogut veure en aquests deu mesos de
govern, i que ha començat a donar el seus fruits, malgrat haver perdut la gran
oportunitat d’allargar el termini , aprovant-li uns pressupostos molt
beneficiosos pel país. Ara, però imaginem , l’escenari de confrontació que
proposen les dretes. Només així sabrem el que ens juguem el dia 28 d’abril.