Thursday, April 11, 2019
HUMOR NEGRE, O DRAMA ? - art. Diari de Terrassa
HUMOR NEGRE O
DRAMA ?
La meva decisió de plegar d’alcalde, el proper 15 de juny, va lligada a la
voluntat de deixar tancats el màxim d’expedients oberts, per facilitar la feina
a l’equip de govern que prengui el relleu. Comprensible i lògic, en el meu cas,
i en tots els d’altres alcaldes, en situació similar.
Doncs, bé, el que pot semblar fàcil, es converteix en una carrera
d’obstacles, quan en la resolució dels expedients, ha d’intervenir algun
departament o servei de la
Generalitat , cosa que passa, en la majoria de casos. D’on
provenen les dificultats ? Doncs, de la manca d’operativitat de tots els
departaments.
Ho he dit, en aquestes mateixes pàgines, en anteriors ocasions. Tenim un
govern formal, amb un president informal que no actua com a tal, i motiva que
no tinguem govern efectiu. Es més, son habituals les batalles internes, les
disfuncions , les crítiques i l’entorpiment del poc que es fa, entre uns i
altres, de manera que els alcaldes ens trobem en el bell mig, d’una situació
caòtica.
En una situació com aquesta, demanar activar algun expedient, perdut en la
paperassa digital, esdevé una qüestió gairebé impossible. Poso per cas, una
gestió de la setmana passada, a l’hora de criticar un retard en una resolució
determinada. Començo el dia, fent una excursió telefònica, per diversos serveis
del departament, fins a trobar el cap de serveis corresponent. Miracle. Però,
quan es mira la data d’entrada a registre, veu que prové de principis del mes
de gener....com que ens coneixem, em diu, home ¡¡¡¡ això és d’abans d’ahir...(
3 mesos, equivalen a un dia o dos....).
Resum. Vale, ho posarem per resoldre-ho la setmana vinent. Estem a la
setmana vinent, i confio en que arribi, sense tenir-ne cap garantia ni
seguretat. Si no hagués trucat, si no ens haguéssim conegut, probablement la
resolució tardaria uns mesos més a arribar. Hi ha muntanyes de resolucions,
informes, notificacions, etc, per resoldre, en tots els departaments, amb total
incompliment dels terminis legals establerts. Es igual, ara impera la llei de “veure
i esperar”. No comanda ningú la nau.
Pocs dies després, em vaig assabentar d’una altra iniciativa de la Generalitat , molt
pròpia de l’humor negre, o del drama ¡¡¡ Jutgeu vosaltres mateixos.
Es ben coneguda la ruïna financera de la Generalitat , fins el
punt de que les pagues extres de 2013 i 2014, es pagaran segons el barem
següent. Aquest 2019, es pagarà un 40% de la paga de 2013. El 2020, es pagarà
el restant 60%. El 2021, es pagarà el 55% de la
paga de 2014 i un 50% del complement de productivitat. El 2022, es
pagarà el restant 45 % i l’altra 50% del complement.
Vistes les xifres i les anualitats, algú ha estudiat les possibles
previsions de defunció d’un bon nombre de funcionaris i ex funcionaris
afectats, amb les dificultats que pot comportar liquidar deutes, i ha
considerat adient, demanar a cada beneficiari, indiqui qui té en el seu
testament, per a poder-s’hi dirigir, en el cas que ell /ella hagi passat a
“millor vida”, a l’hora de cobrar.
No em direu que una mesura com aquesta, no forma part de les millors
pàgines “d’humor negre” del país, o del drama en el que estem immersos. Deutes
del 2013 i 2014, que es preveuen liquidar a finals de 2022, sense tenir-ne cap
seguretat....però, és que funcionem amb el pressupost de 2017, prorrogat, en el
2018, i pendent de prorrogar en aquest 2019... havent, menystingut l’aprovació
dels pressupostos generals de l’estat, on hi havia una partida extra per
Catalunya de 2.200 milions, a banda d’altres inversions en infraestructures,
equipaments i serveis... algú ho entén ?
I així anem passant els dies, els mesos i els anys. Tenir un govern
inactiu, és pitjor que no tenir-ne, perquè tot queda congelat, a l’espera de no
sabem ben bé, què ? I els qui volem donar sortida a peticions d’inversió,
ampliacions d’activitats, resolucions de conflictes o modificacions puntuals de
temes diversos, ens movem en la foscor d’una administració inoperant, plena de
funcionaris desmotivats i indignats per una situació que ni ells han buscat ni
han desitjat. Mentrestant, augmenta el descrèdit en la política i l’autogovern.
Hem retrocedit un munt d’anys, i no veiem cap data propera, per a recuperar el
funcionament i l’exercici de les àmplies competències que ofereix l’Estatut
d’Autonomia. Alguns, en pro de la independència, estan a punt de tirar per
terra l’autogovern.