Wednesday, April 10, 2019
ETICA, A CONVENIÈNCIA - art. Endavant digital
ÈTICA , A
CONVENIÈNCIA.
Aquesta setmana, s’ha fet oficial ,el que ja tots havíem previst: l’entrada
de la trànsfuga Rosa Argelaguet ( ex PSC) ,a la candidatura de l’alcalde de
Sallent, David Saldoni, PDeCAT.
Aquest és un cas, similar a uns quants altres que hem viscut, a les
comarques de la Catalunya Central, en els darrers anys. Una barreja d’ego,
manca d’ètica i estètica, i interessos personals, ni que sigui per via de la
remuneració que comporta ser regidora de govern.
Per a mi, personalment, i per a moltes persones que hem fet nostre, el lema
, “política és pedagogia” suposa la contradicció dels principis d’un polític. Si
algú ha de donar exemple de coherència, honestedat ideològica, i defensa de la
ètica, en tots els seus supòsits, som els polítics, sigui quin sigui el càrrec
que ostentem.
I per descomptat que les idees poden variar, que es pot estar en desacord
amb les decisions del partit, o amb actuacions concretes d’alguns dirigents,
però si formem part d’una organització, tots som corresponsables de la seva
acció i direcció.
Però, si , malgrat tot, s’arriba a la conclusió d’estar en el lloc
equivocat, el que pertoca és deixar el partit, i els càrrecs que sota les seves
sigles s’han obtingut. Es el principi de l’ètica que tots els militants i
càrrecs institucionals del partit, acceptem i signem, com a missatge
d’honestedat, envers els nostres votants, i a la ciutadania, en general.
Hem vist, situacions similars, anys enrere a Berga, on els tres regidors
del grup socialista, varen deixar el partit, mantenint els càrrecs i finalment,
anant a parar a ERC. Un d’ells, ara es presenta com a cap de llista, pensant
que la gent oblida de seguida, i no valoren els comportaments passats. Greu
error, perquè determinades decisions la gent no les accepta, i el tema del
transfuguisme ,és fortament penalitzat.
I és que estem ja cansats de rebre lliçons de persones que busquen la
manera de sortir del partit per a poder entrar en un altre, en dues fases. En
la primera, han de renegar del PSC, criticant la seva ideologia i comportament,
en un tema tant sensible i tant emocional com el sentiment de pertinença. Com
si el PSC no hagués tingut clar sempre, quines son les seves arrels, els seus
sentiments i la seva voluntat. Preservació de la seva identitat, dintre d’una
Espanya, diversa i plural. I tots plegats, en el marc d’una UE, federal.
Estem, doncs, davant un nou cas de transfuguisme, en dues fases, la segona
de les quals, consisteix en entrar en un altre partit, després d’haver
“blanquejat” l’antiga pertinença, en el grup de no adscrits, mantenint , això
sí, el càrrec obtingut sota les sigles socialistes. Allà cadascú amb la seva
consciència, però no es queixin de la desafecció o mala premsa que es dona a la
política, quan amb accions com aquesta, s’aferma la idea de que els principis
son per trencar-los, o per no complir-los. Es posar en pràctica, la “ètica de
conveniència”. Lamentable, però, per sort reduïda, a unes poques persones, que
mai haguessin hagut d’haver entrat en el partit socialista. Ara, en quedem
alliberats.
# posted by joan roma cunill @ 8:47 AM 
