Friday, April 05, 2019
ELS ÚLTIMS DEL 79 - art. Regió 7
ELS ÚLTIMS DEL
79.
Quedem ja molts
pocs alcaldes i regidors, en actiu, procedents de les primeres eleccions
municipals de l’etapa democràtica, iniciada, el 3 d’abril de 1.979. Com a
màxim, un parell de dotzenes, dintre del total dels 947 municipis que té Catalunya
i dels 8.116 que té Espanya. Aquesta setmana, els que quedem, hem complert 40
anys d’aquella data històrica, si bé, la nostra feina començà el 19 d’abril,
amb l’elecció dels primers Consistoris democràtics, sorgits d’aquelles
eleccions.
Anteriorment,
s’havien celebrat eleccions generals, molt importants, i molt decisives per
tancar una etapa i obrir-ne una altra, plena d’il·lusió i llibertat, però la
democràcia a peu de carrer, la del dia a dia, realment començà el 19 d’abril.
En ben pocs dies i setmanes, els nous ajuntaments obriren portes i finestres,
per fer-hi entrar una alenada d’aire fresc , després de 40 anys de dictadura.
Estem a punt de
celebrar les onzenes eleccions, i la majoria dels qui ens hem mantingut al
servei dels nostres pobles, deixem pas, a una nova generació. Es hora del
relleu volgut, decidit a les darreres eleccions o en els darrers mesos, cada
decisió és personal i intransferible, però marxem, els últims del 79. En pot
quedar algun d’escadusser, en algun municipi, però els nous temps, requereixen
nous protagonistes.
Marxem, satisfets
de la feina feta, i amb l’orgull d’haver protagonitzat una etapa històrica, del
nostre poble i del nostre país. La història d’un país, és la suma de la
història de tots i cadascun dels municipis que el conformen. Res seria com és,
sense la participació destacada dels ajuntaments, que han protagonitzat el
major canvi viscut, en els darrers cent o cent cinquanta anys.
Marxem, però,
cansats, esgotats per una darrera etapa , especialment dura i complicada per
culpa d’un procés independentista que ha modificat les maneres de viure i
treballar pels nostres pobles.
Vàrem entrar en
els ajuntaments per a treballar pels nostres pobles. El primer i més important
eren els projectes municipals, el benestar dels ciutadans, la cooperació amb
altres municipis, per a millorar infraestructures, equipaments i serveis. Res
ens distreia en aquesta pretensió d’atrapar el temps perdut, per culpa de 40
anys de dictadura, en que els ajuntaments no complien les seves funcions.
La pretensió de
convertir els ajuntaments en peces d’escacs, en el joc dels partits
independentistes, ha destrossat la majoria de programes electorals, impedint
tirar endavant projectes per culpa de batalles internes, mancances externes, i
tota mena d’entrebancs a l’hora de gestionar els afers públics.
S’ha volgut
convertir els plens, en petits parlaments, on presentar tota mena de mocions,
propostes i resolucions, fent creure que tindrien rellevància en la batalla
independentista. Ningú, ha volgut retre comptes ni explicar la pura i dura
realitat, d’haver enganyat, i haver malbaratat esforços, en pro d’un projecte
inviable per impossible.
Els qui vàrem
entrar en el 79, teníem clars els nostres objectius, i els hem mantingut,
malgrat tot i malgrat tots, però l’esforç dedicat, esgota, perquè , en comptes
de remar tots en la mateixa direcció, n’hi ha hagut que volien anar en direcció
contrària. Els danys produïts pel procés independentista, han estat immensos,
sobre tots els ajuntaments. I encara hi ha partits que volen continuar venent
l’ús dels ajuntaments, com a simples peces, d’un procés inacabat, inconclús,
per no haver acceptat el seu fracàs. Confio en que els nous equips entrin per a
recuperar l’esperit del 79, consistent en una plena dedicació a l’ajuntament i
als seus ciutadans, tenint clar que, a un ajuntament s`hi
va a servir, i no a servir-se’n.
# posted by joan roma cunill @ 10:12 AM 
