Joan Roma

EL GRAN NYAP.

El procés independentista ha estat font d’inspiració d’un gran nombre d’autors, més o menys coneguts, més o menys reconeguts, de manera que costa trobar algun autor de renom, que tregui un llibre amb prou coneixement i objectivitat, com perquè serveixi de base fonamentada per treure l’entrellat dels orígens, del moviment actual, i de les derivacions que pot tenir, en el futur immediat o a mig termini. De fet, el moviment continu, amb constants alts i baixos, fa molt difícil de predir, el resultat final.

Però bé, en aquestes mateixes pàgines, tot sovint dos o tres articulistes, animen a llegir i a reflexionar sobre documents, llibres , informes i altres elements, fonamentats sobre el que és o ha estat el procés, i ara em permeto recomanar-ne un que trenca de ple, amb tots els recomanats fins ara. Es una visió àmplia, molt ben detallada i molt coneixedora de la realitat com perquè sigui de lectura obligada, si es vol tenir una visió plural i objectiva.

Es tracta del llibre, “Le labyrinthe catalan”, de l’historiador i hispanista francès, Benoit Pellistrandi. Es un bon llibre per regalar per Sant Jordi, a totes aquelles persones que miren el procés des d’un sol angle, quan en té molts, i molt diversos. En la lectura d’una llarga entrevista, aquí i a França, ha qualificat el procés, com “una gran chapuza”, és a dir, com “un gran nyap”, pel que ha tingut d’improvisació, inconsciència i desconeixement total de la realitat europea i mundial, en el precís moment en que alguns líders mundials, estarien a la banda contrària de tot moviment independentista, en un espai determinat de la UE.

Exposa un llarg nombre d’arguments, que hem escoltat en altres moments, i per altres veus, però que suposen una sòlida base per a conèixer les febleses d’un moviment que mai hauria haver de tingut lloc, tal i com es va plantejar, i tal i com s’ha desenvolupat. Bé, qui tingui interès, deixo el nom aquí, i tothom és lliure d’informar-se i documentar-se degudament, si així ho vol fer.

Per la meva part, voldria afegir nous elements ,a la recerca d’una sortida raonable a la crisis interna que patim. Parlo en primer lloc, de la situació interna, perquè molts volen imputar el problema, entre Espanya – Catalunya, a una situació externa, quan en realitat, el problema a resoldre, és d’ordre intern.

Aquests dies, apareixen noves enquestes que fan més interessant el resultat possible de les eleccions generals del 28 A. El resultat serà important perquè estem entre la voluntat de negar la problemàtica catalana, i les ganes de resoldre-la, amb temps i formes adequades. L’entrada del tripartit de dretes, donaria peu a un rebrotament greu de la crisis interna, per una banda, i l’amplitud de la fractura externa, complicant la resolució del conflicte. Els partits de dreta no tenen cap vergonya de fer ús de la demagògia més pura i dura, per tirar per terra qualsevol entesa, si algú creu que com “pitjor millor”, va molt equivocat, perquè prou dany s’ha fet a la societat i a l’economia catalana, com per continuar per aquest camí.

Les enquestes mostren un increment de vot als socialistes com a via per a recuperar una veu prudent i de seny, capaç de negociar sortides dialogades, a mig i llarg termini. El conflicte serà llarg, però amb les dretes en el govern, es pot incrementar i eternitzar, i en canvi amb el partit socialista, pot encarrilar-se cap una sortida pactada, i finalment votada.

Retornar a temps passats, amb vies unilaterals, no té cap viabilitat, i si algú no ho ha entès, que llegeixi el llibre recomanat, o miri altres esdeveniments ocorreguts, a nivell institucional i judicial. Les eleccions generals suposen la gran oportunitat per a corregir els errors del passat, i construir un nou futur. Després vindran les municipals i les europees, en les quals es poden reforçar els partits partidaris del diàleg i el pacte. Segur que unes influiran en les altres. Les enquestes van fent pronòstics, però com sempre, qui decideix si son fiables o no, és el vot personal de cada ciutadà/ na. Tots estem cansats de batalles inútils. Ja és hora de construir els ponts per on han de circular els acords.