Monday, April 08, 2019
DRET A UNA MORT DIGNA - art. Nació Digital Solsona
DRET A UNA MORT
DIGNA.
Massa sovint, ha de passar algun fet excepcional, per donar-nos compte que
hi ha urgències que no poden esperar. Qui espera , desespera, com hem pogut
veure aquests dies, amb el cas d’un matrimoni madrileny, ell de 70 anys, ella
de 61, amb prop de 30 anys, postrada al llit amb esclerosis múltiple...
La vida de tots dos, ha estat una autèntica cursa d’obstacles, amb un
final, ple de comprensió i estimació, davant la petició de l’esposa, de deixar
de sofrir. Qui no hauria fet el mateix, o no faria el mateix, en un cas
semblant ?
Aquest dolorós esdeveniment, ha remogut la consciència de tota la
ciutadania, fins el punt d’organitzar mobilitzacions espontànies, en diverses
ciutats d’Espanya, per dir, prou. Per demanar, per exigir, una immediata
legislació que permeti la mort digna. A alguns els remou la consciència la
paraula “eutanàsia “, doncs que la substitueixin per “mort digna”. O per ajudar a “ben morir”.
Hem de ser amos de la nostra vida, i de la nostra mort, quan la vida ja no
és vida digna, per insuportable. Res ens obliga a patir, i a fer patir, a tots
els del nostre entorn, i d’aquí la urgència en legislar per acabar amb l’actual
legislació, fruit d’altres temps i altres pensaments. Tot evoluciona, i també
la nostra consciència i concepte de llibertat. Es hora, de recuperar el temps
perdut, i resoldre aquesta qüestió, en ben pocs mesos.
Es moment també de recordar, els pals a les rodes posades pel PP i C’s,
davant la presentació d’un projecte de llei , per part del PSOE per a regular
aquest dret. Aquest projecte havia estat pensat i redactat, després de parlar
amb nombrosos professionals de la medicina, i d’entitats socials, lligades a
l’àmbit d’atenció a les persones amb greus dolències. Tothom pot opinar i
tothom pot tenir les seves creences, però ningú pot tenir el dret, a prohibir a
d’altres, el que ells han decidit, en un tema tant personal i tant
intransferible, com és la pròpia existència.
S’acosta l’hora de decidir qui volem que ens governi els propers 4 anys, i
cada dia anem veient casos i coses, que mostren la immensa diferència entre els
partits de dreta, i l’esquerra progressista. Sempre s’ha hagut d’arrencar amb
grans dificultats, el dret a decidir, en matèries com el divorci, anys enrere,
com després el d’interrupció de l’embaràs. Semblen drets aconseguits i
consolidats, per sempre. Res és per sempre, perquè no fa pas gaires setmanes,
encara hi havia alguns dirigents d’aquests partits que volien tirar enrere.
Ara, parlem d’un altre dret, no reconegut. Més ben dit, penat, per qui el
practica per molt que se li hagi demanat. No és just, no és acceptable. S’ha de
regular i deixar ben clares les condicions per poder-lo exercir. Aquest és un
dret que es va obrint pas, en diferents països, a un ritme massa lent, però
Espanya, s’hi ha d’afegir, precisament perquè hem estat capdavanters en molts
altres drets que han servit perquè siguin copiats per països veïns.
No podem esperar a un nou cas per actuar. Aquest hauria de ser el darrer, i
això depèn de tots nosaltres si fem confiança a qui es comprometi a regular-lo.
Que cada partit es mulli, i ho fixi en el seu programa. Serà la manera de
garantir una majoria suficient per fer-ho realitat.
# posted by joan roma cunill @ 10:52 PM 
