Tuesday, April 02, 2019
DIGNITAT I RESPECTE PELS EDIFICIS I LES INSTITUCIONS- art. Nació Digital Solsona
DIGNITAT I
RESPECTE PELS SÍMBOLS I LES INSTITUCIONS.
Vaig viure i conviure durant 7 anys, amb el que haurien de ser les normes
bàsiques de dignitat i respecte, per a tots els símbols i institucions, com a
garantia de viure en autèntica llibertat, en una autèntica democràcia. Així, ho
vaig aprendre a Suïssa, i així ho he practicat al llarg dels meus 40 anys
d’activitat política, a les nostres terres. No s’estranyi ningú que consideri
aquell país com una mena de segona pàtria. D’altra manera aniríem, si copiéssim
les seves normes i les seves institucions.
Perquè faig aquesta introducció ? Doncs, per l’enorme menyspreu que molts
ciutadans, polítics i càrrecs institucionals, mostren envers els símbols, els
edificis, i les institucions, en general. Un autèntic demòcrata ha de respectar
tota la simbologia, per molt contrària a les seves creences que sigui. I aquí
tant, puc parlar de la simbologia religiosa, com de la política o
institucional. Avui, però, em centraré en aquesta darrera. La institucional.
Els qui ostentem càrrecs institucionals, hem de tenir molt clar el jurament
fet, de complir i fer complir, els preceptes continguts en la Constitució
espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I en aquestes magnes lleis,
hi va inclòs, el compliment de les normes sobre símbols. La normativa vigent,
deixa molt clar quins son els símbols oficials, en forma de banderes, retrats,o
altra simbologia, lligada a cada administració concreta.
No s’hi val a complir una part, i deixar l’altra , cosa que fan molts dels
nostres càrrecs institucionals, siguin alcaldes, consellers/es, o el propi
president de la Generalitat o del Parlament. La norma és general, i d’obligat
compliment per a tots / totes.
Reclamar dignitat i respecte, és preservar el caràcter universal de les
institucions. Si sóc alcalde, ho sóc de tots els habitants del municipi, siguin
independentistes, constitucionalistes, o indiferents. El mateix cal dir pel
president de la Generalitat, del Parlament, o de qualsevol altra institució
catalana o espanyola.
Aquest principi tant senzill, i alhora tant elemental, ha estat trepitjat,
menystingut i vulnerat en múltiples ocasions i llocs, en els darrers anys. I si
ho fan els càrrecs institucionals, què no faran determinats ciutadans. Creuen
tenir barra lliure, i poder situar en llocs de tots, el que son d’uns pocs. Ho
veiem amb la simbologia independentista, cobrint i maltractant espais
comunitaris, o més greu, ho veiem per part d’alcaldes que creuen tenir el dret,
a fer el que els doni la gana, creient que poden imposar el seu criteri, per
damunt del de la majoria o de la totalitat dels seus ciutadans.
La guerra de pancartes, en període electoral, és una mostra d’aquest
menyspreu per la llei, i més greu encara, per la institució que presideixen.
Amb actes com aquests, la institució queda desprestigiada, i contamina la dignitat
i respecte, envers ella. Posar i treure
pancartes, en un insensat pols a la Junta Electoral Central, hauria de produir,
d’immediat, la inhabilitació de qui així actua. O provocar la vergonya
col·lectiva, com ha passat a Sant Fruitós de Bages, amb cartells de Fairy, a la
façana de l’ajuntament o a Port de la Seva, amb una altra estupidesa, han de
ser respostes d’immediat, de forma contundent.
Els polítics hem de donar exemple, no promoure accions contra la dignitat
i el respecte, de les institucions que presidim.
# posted by joan roma cunill @ 1:29 AM 
