Tuesday, April 30, 2019
DIÀLEG, DESGASTAT I DESTRUIT - art. Endavant digital.
DIÀLEG, DESGASTAT I DESTRUIT
.
Convindria recomanar als
partits independentistes, l’estudi i repàs de l’etimologia de les paraules, per
evitar buidar-les de contingut, o fer-les servir en moments i llocs equivocats.
Sóc de lletres, i estic cansat, perdó , avorrit d’escoltar , dia sí, dia també,
la petició de diàleg al govern central, al partit socialista, a l’Estat, a la
Justícia, a les altres forces polítiques, als governs de la UE, o del món
mundial.
Semblen haver convertit el
mot “diàleg”en una clau d’entrada a un altre món, només visible i viable, per a
ells. Es hora de retornar a les paraules el seu veritable sentit. Si algú no el
sap que es compri un bon diccionari etimològic, i les vagi repassant a mesura
que vagin apareixent, però hem de deixar de perdre esforços i temps, en
propostes que no tenen cap fonament ni cap voluntat de ser posades en
pràctiques.
Perquè en diuen diàleg, de
la intransigència ? Perquè en diuen diàleg, de demanar trencar amb l’estat de
dret ? Perquè en diuen diàleg d’exigir vulnerar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia
? Perquè en diuen diàleg de voler imposar el que la majoria del poble català ha
rebutjat ?.....Es hora d’exigir claredat, coherència i tallar en sec, propostes
inassolibles. No fer-ho és continuar en la ficció, en l’engany, en aparentar
autèntic diàleg, quan el que es pretén és imposició de condicions.
Hem passat les generals, i
ben aviat, haurem passat les municipals i europees. Serà el moment de parlar
clar i deixar l’ambigüitat pel passat. Es desastrós enganyar-se contínuament i
enganyar el país amb peticions que res tenen a veure amb el que realment es
pretén.
Si algú creu que diàleg vol
dir, posar com a condició per votar Pedro Sánchez, com a futur president del
govern , la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, va en direcció
contrària, no ha entès que mai, mai, s’autoritzarà una acció que vulneraria l’estat
de dret. Els partits independentistes, han de tenir clar que una petició,
condició, exigència o pressió per aquesta banda, té els segons comptats. El no,
és rotund, immediat i d’efectes indefinits.
I si per diàleg entenen
altres actuacions unilaterals, des de Catalunya, o exigits al govern central,
que posin en entredit el compliment de la Constitució o l’Estatut d’Autonomia,
tindran el mateix destí. Aleshores perquè enganyar ? L’engany, la mentida, sempre
acaba passant factura, perquè tard o d’hora la veritat surt.
I el que no ha fet ni farà
Pedro Sánchez serà moure’s de l’estricte compliment de la legalitat. Es tant
evident i tant lògic, que fa vergonya haver-ho de repetir. Per tant, vistos els
resultats, a Espanya i a Catalunya, si algú vol diàleg, ha de ser dintre del
marc que tots hem acceptat com a obligat: Constitució i Estatut. Anar per
altres camins, son camins sense sortida. El partit socialista, i amb ell, el
govern central, no hi entraran.
En resum, deixem de
desgastar la paraula diàleg, i quan es tingui clar què significa i cap on porta,
serà el moment de realment sentar-se i parlar de present i futur. I si deixen
passar aquesta gran oportunitat, de tenir a Madrid, un home dialogant,
comprensiu i amb voluntat de trobar un millor encaix de Catalunya dintre
Espanya, hauran perdut , una vegada més, la gran oportunitat històrica, que han
donat uns resultats, com els que tenim. En uns dies ho veurem.
# posted by joan roma cunill @ 11:26 PM 
