Thursday, March 07, 2019
TORNA LA PROCESSIONÀRIA - art. Diari de Terrassa
TORNA LA
PROCESSIONÀRIA.
La natura i el clima, a vegades, es conjuren per a complicar la vida i les
activitats en el món rural. Ara mateix, tornem a tenir una invasió considerable
de l’eruga, dita processionària , perquè quan comença el bon temps, baixa dels
pins, i en llargues processons se’n va a buscar un lloc adequat per enterrar-se
a vint o trenta centímetres sota terra, i esperar la transformació, per
esdevenir papallona, i recomençar el cicle.
Aquesta innocent i curta explicació, suposa un curiós i complicat sistema
de reproducció, en un animal que pot semblar inofensiu, o simplement fastigós,
però produeix danys considerables sinó es controla la població. La bonança
d’aquest hivern, ha avançat el seu cicle, i podem ja veure les corrues
característiques, i amb elles, els danys conseqüents.
I els danys son considerables, en molts municipis i comarques de Catalunya,
quan la concentració de bosses en els arbres, esdevé preocupant. Uns quants
centenars d’erugues poden arribar a matar un pi, o deixar-lo en situació molt
delicada. I milers de bosses, en milers de pins, pot suposar malmetre boscos
sencers.
Hi ha però, altres afectacions que molta gent no coneix, o no sap ben bé,
d’on provenen. Els pèls o pues que porten les erugues, son escampats pel vent,
i converteixen camps, boscos i zones properes, en llocs no recomanables per l’al·lèrgia
que poden causar en persones i animals, o per picors en articulacions, de molt
difícil tractament.
El mateix passa a vaques i altres animals de pastura quan , tot menjant,
ingereixen els pèls o les pues, produint inflamacions realment espectaculars i
molt doloroses. Així, doncs, l’actual situació, en diverses comarques de Catalunya és preocupant . I no solament
preocupant sinó desastrosa per l’àmbit del turisme i esport rurals.
En zones, molt afectades, no es poden organitzar activitats a l’aire lliure
pel que suposen de possibles molèsties i complicacions respiratòries, de manera
que als danys en la pròpia natura, hem d’afegir-hi els derivats de no poder fer
moltes de les activitats habituals.
Exposat el problema, què demanem a les administracions ? Que s’ocupin de
vetllar per un adequat equilibri i actuïn en conseqüència, quan aquest es
desequilibra. Hi ha mesures “naturals” que s’intenten planificar però amb
moltes dificultats. Facilitar la feina als depredadors naturals, és una, i una
altra és actuar amb productes no perjudicials per a les persones. La majoria
d’ocells, son depredadors, i ajuden a combatre les erugues si bé, alguns son
molt efectius, com és el cas de la Puput ( abubilla, en castellà) , la
mallerenga ( herrerillo) i alguns altres, però en farien falta uns milers més
dels que tenim per donar l’abast.
Aleshores, o ajudem a combatre, o la invasió augmenta. Aquí, és on entra la
crítica a la Generalitat, per la poca inversió anual. Només amb plans
plurianuals es pot combatre eficaçment, i durant anys no s’ha fet. L’any passat
i possiblement aquest any, no va arribar a un milió d’euros, l’import per
fumigar les àrees més afectades. Aquest import s’hauria de doblar, i tots els
qui governem , sabem que governar és decidir, posar prioritats, i si es mal
gasten en unes coses, no hi ha diner per altres de més importants.
Si en comptes, de gastar en un parell o tres “d’ambaixades catalanes”, el
diner es destinés a una finalitat com la que proposem, el problema quedaria
resolt. A vegades, no hi ha diner perquè se’n va a objectius mal plantejats, o
simplement inútils. La missió d’un bon governant és la de fer un ús adequat del
diner públic, posant clares prioritats, en tot lloc i moment. Estem lluny de
seguir aquesta simple norma de bon govern.
# posted by joan roma cunill @ 6:24 AM 
