Friday, March 01, 2019
RES ES EL QUE SEMBLAVA - art. Regió 7
RES ÉS EL QUE SEMBLAVA.
En el món de la literatura, el teatre i el cinema, hi ha
diverses versions d’una obra titulada “res és el que sembla”. Una obra, a
vegades en forma d’intriga, altres de comèdia o vodevil, altres de drama. En
totes elles, es juga a confrontar situacions i personatges, de manera que “res
és el que sembla”. La trama i la
qualitat, depenen de cada autor, en versions d’una gran varietat i diversitat,
al llarg dels anys, i dels països on s’ha representat.
He recordat aquesta obra, a la vista de les declaracions,
debats i disquisicions a l’entorn del
judici ,als principals protagonistes del procés independentista. Si no
fos per l’existència de milers d’enregistraments audio- visuals, per multitud d’informes,
per actes del Parlament, diaris de sessions, dictàmens de Lletrats, resolucions
de la Comissió Jurídica Assessora, i una dotzena més d’organismes i
institucions catalanes i de l’estat, semblaria que “res és el que semblava”,
uns anys enrere.
M’explico. Segons els testimonis emesos, la DUI ( declaració
unilateral d’independència), de fet va ser una “dui” ( declaració unilateral
d’intencions). Es va portar al Parlament per “pura cortesia”, no perquè
realment es volgués aprovar. I de fet no s’aprovà perquè només es va llegir, i
anava en el preàmbul de l’escrit, i els preàmbuls, ja sabem que no tenen base
legal, ni efectiva.
Tampoc el referèndum de l’1-O, va ser realment un
referèndum, sinó una “mobilització “ o si voleu una “presa de pols a la
societat”, sense cap voluntat de vulnerar la prohibició del TC, perquè no tenia
cap caràcter vinculant. I no va costar diners, perquè es va fer com es va
fer...i no cal comptar despeses com obrir i mantenir oberts uns dos mil
cinc-cents locals, ni mobilitzar prop de deu mil mossos d’esquadra...
Ningú explica ni recorda, les campanyes informatives, en
mitjans de comunicació ¡¡¡, com tampoc les nombroses conferències, reunions,
mítings, per part de diputats /des, i altres agents socials, els quals
explicaven amb pèls i senyals, totes les accions i preparatius, posats en
marxa, per a “implementar la república”. Ara, queda clar que tot allò s’havia
inventat i en cap moment es va proclamar la república, ni havia intenció de
fer-ho.
Es més, ningú vol parlar dels fets del 6 i 7 de setembre de
2017, en el Parlament de Catalunya, on
es va vulnerar el Reglament, la Constitució i l’Estatut. Es talment com si no
hagués succeït, o fos un miratge d’una part del país, però no dut a terme, pels
protagonistes del procés.
Tampoc ningú recorda la data de juny de 2017, com a data
límit per esdevenir independents, amb afirmacions tant categòriques com les
fetes pel dirigent republicà Gabriel Rufián, que en divuit mesos, ni un més,
Catalunya seria independent.
En fi, “res és el que semblava”, si escoltem el que es diu
en el judici, o el que es diu fora d’ell per part dels partits
independentistes. La única preocupació ,consisteix en
demostrar la inexistència de rebel·lió, i és lògic centrar-se en la defensa
contra una acusació com aquesta, però ,i la veritat ? Es a dir, algú ens vol
explicar, què perseguien i prometien els partits independentistes, a meitats de
l’any 2017 ? Algú ens vol detallar perquè es va enganyar a tothom amb
infraestructures d’estat, que no existien ? Perquè es deia que del referèndum
del dia 1-O se’n derivava un mandat concret, si al final es diu el contrari ?
De moment, “res és el que semblava”, però els danys causats son immensos. Això
sí és real. I en aquesta segona part del judici, veurem nombroses accions,
dutes a terme amb uns nivells d’improvisació, imprudència i inconsciència,
impropis de dirigents polítics, que haurien d’haver vetllat pel compliment del
jurament fet, en el moment de prendre possessió del càrrec. Tant simbolisme
topa amb la dura realitat que ara patim.