Friday, March 01, 2019

 

RES ES EL QUE SEMBLAVA - art. Regió 7



RES ÉS EL QUE SEMBLAVA.
En el món de la literatura, el teatre i el cinema, hi ha diverses versions d’una obra titulada “res és el que sembla”. Una obra, a vegades en forma d’intriga, altres de comèdia o vodevil, altres de drama. En totes elles, es juga a confrontar situacions i personatges, de manera que “res és el que sembla”.  La trama i la qualitat, depenen de cada autor, en versions d’una gran varietat i diversitat, al llarg dels anys, i dels països on s’ha representat.
He recordat aquesta obra, a la vista de les declaracions, debats i disquisicions a l’entorn del  judici ,als principals protagonistes del procés independentista. Si no fos per l’existència de milers d’enregistraments audio- visuals, per multitud d’informes, per actes del Parlament, diaris de sessions, dictàmens de Lletrats, resolucions de la Comissió Jurídica Assessora, i una dotzena més d’organismes i institucions catalanes i de l’estat, semblaria que “res és el que semblava”, uns anys enrere.
M’explico. Segons els testimonis emesos, la DUI ( declaració unilateral d’independència), de fet va ser una “dui” ( declaració unilateral d’intencions). Es va portar al Parlament per “pura cortesia”, no perquè realment es volgués aprovar. I de fet no s’aprovà perquè només es va llegir, i anava en el preàmbul de l’escrit, i els preàmbuls, ja sabem que no tenen base legal, ni efectiva.
Tampoc el referèndum de l’1-O, va ser realment un referèndum, sinó una “mobilització “ o si voleu una “presa de pols a la societat”, sense cap voluntat de vulnerar la prohibició del TC, perquè no tenia cap caràcter vinculant. I no va costar diners, perquè es va fer com es va fer...i no cal comptar despeses com obrir i mantenir oberts uns dos mil cinc-cents locals, ni mobilitzar prop de deu mil mossos d’esquadra...
Ningú explica ni recorda, les campanyes informatives, en mitjans de comunicació ¡¡¡, com tampoc les nombroses conferències, reunions, mítings, per part de diputats /des, i altres agents socials, els quals explicaven amb pèls i senyals, totes les accions i preparatius, posats en marxa, per a “implementar la república”. Ara, queda clar que tot allò s’havia inventat i en cap moment es va proclamar la república, ni havia intenció de fer-ho.
Es més, ningú vol parlar dels fets del 6 i 7 de setembre de 2017, en el Parlament de  Catalunya, on es va vulnerar el Reglament, la Constitució i l’Estatut. Es talment com si no hagués succeït, o fos un miratge d’una part del país, però no dut a terme, pels protagonistes del procés.
Tampoc ningú recorda la data de juny de 2017, com a data límit per esdevenir independents, amb afirmacions tant categòriques com les fetes pel dirigent republicà Gabriel Rufián, que en divuit mesos, ni un més, Catalunya seria independent.
En fi, “res és el que semblava”, si escoltem el que es diu en el judici, o el que es diu fora d’ell per part dels partits independentistes. La única preocupació ,consisteix en demostrar la inexistència de rebel·lió, i és lògic centrar-se en la defensa contra una acusació com aquesta, però ,i la veritat ? Es a dir, algú ens vol explicar, què perseguien i prometien els partits independentistes, a meitats de l’any 2017 ? Algú ens vol detallar perquè es va enganyar a tothom amb infraestructures d’estat, que no existien ? Perquè es deia que del referèndum del dia 1-O se’n derivava un mandat concret, si al final es diu el contrari ? De moment, “res és el que semblava”, però els danys causats son immensos. Això sí és real. I en aquesta segona part del judici, veurem nombroses accions, dutes a terme amb uns nivells d’improvisació, imprudència i inconsciència, impropis de dirigents polítics, que haurien d’haver vetllat pel compliment del jurament fet, en el moment de prendre possessió del càrrec. Tant simbolisme topa amb la dura realitat que ara patim.






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?