Monday, March 11, 2019
PARÀLISIS TOTAL - art. Nació Digital Solsona
PARÀLISIS TOTAL.
En 40 anys de democràcia, mai s’havia donat una situació com la present, en
que tot un govern queda paralitzat, durant mesos, sense cap previsió de
reprendre l’activitat, en un termini determinat.
Pels qui no visquin d’a prop la situació, l’explico molt breument, per raó
d’espai. El govern de la Generalitat, funciona amb el pressupost de l’any 2017,
prorrogat el 2018, i en vies de tornar-lo a prorrogar, en aquest 2019, per
falta de majoria suficient, en el Parlament.
Les negociacions entre Junts x Cat, ERC i la CUP, varen fracassar, i les
empreses amb els Comuns, tampoc han arribat a bon port. Resultat: continuar la
gestió del país, sota el principi de la precarietat i falta de recursos. I quan
no es té pressupost propi, no es pot fer política perquè no hi ha prioritats ni
finançament, per a les noves necessitats que cada any, apareixen, en funció de
l’activitat pròpia d’un país.
Darrerament he parlat amb molts representants politics de Junts x Cat i d’ERC,
i cap d’ells m’ha sabut explicar, l’estratègia ni els motius exactes d’haver
fet fracassar l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat. Era una gran
oportunitat de carregar piles, amb un bon finançament i un compromís en ferm,
d’inversions en infraestructures, equipaments i serveis.
S’ha de tenir present que Catalunya té un deute de 78.500 milions d’euros.
Una xifra immensa que només pot ser suportada, amb ajut del govern central, que
és el prestador en més d’un 60 %. En aquestes circumstàncies, aconseguir un
millor finançament és vital, i amb els PGE per a 2019 , venien 2.100 milions
extres.
S’ha deixat escapar una gran oportunitat, però hi ha el perill de deixar-ne
escapar unes quantes més, sinó es capgira la manera d’encarar el futur
immediat. No pot ser que el judici del procés, produeixi una paràlisis total
del govern, perquè el país continua funcionant, i quan l’administració no
funciona, multitud d’accions i activitats no poden posar-se en funcionament.
A dia d’avui, tenim coneixement de milers d’expedients, en tots els àmbits
de la vida social, política, industrial, agrícola, ramadera, hotelera ….parats,
a l’espera de resolució. Aquesta paràlisis, suposa pèrdues multimilionàries, en
projectes, i milers de llocs de treball , sense implementar.
Es evident que algú ha de moure fitxa i sortir del forat en el qual estem
ficats. La deriva independentista porta uns anys de vida, però la situació no
havia esdevingut greu, com ho és ara.
En poques setmanes hi ha la gran oportunitat de retrobar una certa
normalitat si el resultat de les eleccions generals, porta continuïtat en el
govern central, i es poden reprendre els contactes i reunions entre els dos
governs. S’ha de fer confiança en un president, com Pedro Sánchez que ha donat
mostres, clares i transparents de voler arribar a grans acords. No se li pot
demanar el que no pot donar, però sí el que pot modificar, com perquè les
relacions Catalunya – Espanya, entrin en un procés de normalitat del qual mai
haurien d’haver sortit. Contra la paràlisis, ha d’haver-hi el diàleg, la negociació
i el pacte. Es la única via per sortir de la situació en la que ens trobem.