Thursday, March 14, 2019
MANTENIR L'EQUILIBRI - art. Diari de Terrassa
MANTENIR
L’EQUILIBRI.
Sovint, he escoltat debats sobre caça, que no eren prou equilibrats o amb
prou coneixement de causa, com per justificar la seva existència(dels
caçadors). Precisament, una de les preocupacions com alcalde, és l’envelliment
de les colles de caçadors i la manca de relleu, en molts territoris.
En primer lloc, s’ha d’oblidar alguna imatge llunyana, de senyorets que van
a caçar, i maten tot el que troben. Això, no és així, ni ha estat mai així, ara
i aquí. La temporada de caça està molt ben regulada, i les autoritzacions per a
caçar, determinades espècies, va en funció, de les poblacions que els guardes
rurals han comptat i programat com a raonables.
Un excés de població, produeix danys enormes, en camps i conreus, o en
altres animals domèstics o salvatges. El país, ha de procurar trobar el just
equilibri com perquè puguin conviure espècies salvatges, amb les domèstiques.
Tenim menys de setanta mil pagesos – ramaders a tot Catalunya, si no els
cuidem, el territori quedarà desert, com ja ho està en nombrosos indrets.
Resultat molt negatiu per a tots plegats.
Així, doncs, a falta de depredadors naturals, la caça permet equilibrar les
espècies i evitar una sobre població , molt negativa per al conjunt. I
precisament, la desertització humana, de
molt territori, ha facilitat el creixement enorme d’espècies que abans eren
anecdòtiques o molt poc representades, en determinats indrets. Aquesta
proliferació ha permès incrementar el nombre d’autoritzacions, per mantenir un
bon equilibri.
I és que si abans era molt ocasional tenir un accident, amb un porc
senglar, ara és molt freqüent. I el mateix podem dir en el cas de cérvols,
cabirols, etc, de manera que els que vivim en zones molt poblades d’espècies
com aquestes, solem prendre precaució quan passem per determinats llocs,
habituals per a travessar carreteres o camins. Però, vaja , aquest no és el
principal motiu per a mantenir l’equilibri, que també, el més important és
evitar danys a la pròpia natura.
Un cérvol adult, menja l’equivalent a un vedell, i cada hectàrea de prat o
bosc, pot mantenir un determinat nombre d’animals. I si els animals porten
alguna malaltia, la poden transmetre a d’altres de domèstics, amb les
conseqüències corresponents, per això els guardes també s’encarreguen
d’estudiar els animals morts, per a comprovar si estan sans o son portadors
d’alguna malaltia. En resum, aquesta és una activitat , raonablement ben
gestionada per totes les parts. Evidentment, amb algunes millores pendents, que
fa anys es reclamen i no han estat resoltes. En parlarem un altre dia.
Ara bé, per fer-se una idea dels profunds canvis, en els darrers anys, si
abans una colla de caçadors, podien obtenir 40 o 50 porcs senglars, en
l’actualitat, poden arribar als 155, com és el cas de la temporada passada. I
se’ls va concedir 15 precintes per la caça de 15 mascles de cérvol, i 45 de
femelles. Pel que fa cabirols, varen rebre 12 precintes per 12 mascles i 12 de
femelles. En aquest cas, parlo d’una de les colles, de la comarca del Berguedà,
llindant amb Ripollès / Osona. Més amunt, es donen precintes per a caçar
Isards, una altra espècie que també ha tingut un creixement espectacular.
I quan es parla de precintes, son les autoritzacions oficials, regulades i
programades pels guardes rurals, els quals comproven el resultat, així com si
alguna peça porta alguna malaltia, susceptible de provocar una epidèmia.
Finalment, s’ha posat en marxa, una vella reivindicació per a facilitar
l’aprofitament de la carn de caça, per a poder-la comercialitzar i treure’n un
profit econòmic, i gastronòmic, com és habitual en països de llarga tradició :
Suïssa, Àustria, França, i molts altres. Estem molt lluny encara, de tenir una
xarxa d’establiments , per al despeçament, distribució i comercialització d’una
carn, molt apreciada si se sap cuinar degudament. Poc a poc, van apareixent
restaurants amb algun plat de caça, que va prenent prestigi, i permetrà un
millor aprofitament del que té ara, basada en el consum pels propis caçadors i
entorn familiar , proper.
Que ningú s’equivoqui. Mantenir l’equilibri és del tot positiu i necessari,
per les pròpies espècies animals, per a la natura, i pels qui en viuen.