Thursday, March 28, 2019
LA FUSTA NO TÉ PREU - art. Diari de Terrassa
LA FUSTA NO TÉ
PREU.
A vegades, hi ha fenòmens que la gent, en general, creu positius i en
canvi, els resultats son clarament negatius quan es coneix, a fons, el tema en
qüestió. Avui, vull parlar dels boscos,
i el seu producte més preuat, la fusta.
L’abandonament de milers d’explotacions agrícoles i ramaderes, en el
conjunt del país, ha provocat una ampliació de la massa forestal, fins a ocupar
no menys d’un 62 % de la superfície total. Aquest canvi d’ús del sol, podria
semblar, a primera vista positiu però la realitat és una altra, perquè tenir un
excés de massa forestal, fa que els incendis siguin molt més devastadors, al no
trobar espais que els frenin.
Ara bé, el problema actual dels boscos, és la seva baixa rendibilitat, i en
conseqüència s’hi dediquen pocs recursos, poques inversions en el seu
manteniment i explotació. Com en tants altres sectors del país, falta el que
se’n diu, un projecte de futur. O si voleu, una política adequada com per
planificar el seu rendiment, a curt , mig , i llarg termini. Aquí no s’hi valen
improvisacions ni planificacions a curt termini, perquè en tot moment parlem de
decennis i fins i tot de generacions.
Es evident que la fusta tenia una gran importància, en l’antiguitat, l’edat
mitjana, i principis de l’edat moderna, però no li ha passat el seu temps, si
al darrere, hi ha un projecte de sector. Com en tants altres àmbits, la fusta
torna a tenir valor, perquè torna a ser valorada, per a ús en múltiples camps
de la vida quotidiana. De fet, s’importen milers de tones d’altres països, en
comptes de fomentar el mercat nacional.
Ara i aquí, el sector està en una situació molt caòtica, amb una caiguda de
preus, des de fa molts anys, cosa que porta els propietaris a no invertir, en
un degut manteniment, per falta clara de rendibilitat. Es comprèn fàcilment el
motiu, si la fusta no té sortides adients i en múltiples camps. Les grans
papereres han passat a la història , de manera que Catalunya ha deixat de ser
productora de pasta de paper. Ara , n’importa, quan abans n’exportava.
En fusta de qualitat, es prefereix importar-la que no pas promoure la que
tenim en el país, de manera que molta fusta bona, acaba convertida en material
per a combustió, a uns preus irrisoris. El que es pot pagar per a fer-ne pellet
o estella per a centrals de biomassa, és infinitament més baix, que si
s’utilitza per a fer-ne taulons, o convertir-la en matèria prima per a mobles, parquet,
o altres destins nobles.
El foment de la biomassa, està a les beceroles, quan una bona promoció,
permetria absorbir la major part de matèria forestal de baixa qualitat, i així
ajudar a la rendibilitat dels boscos, i a mantenir net el sotabosc. El nostre
país, funciona a rampells, i quan el govern està distret en altres problemes no
pot dedicar els esforços necessaris a promoure un element essencial del
territori, com son els seus boscos.
Pels qui vivim en el món rural, la riquesa forestal, és un dels elements de
més vital importància perquè pot donar vida a centenars de treballadors, a cada
comarca, i alhora mantenir en un adequat equilibri les espècies forestals, en
una roda que va de generació a generació, sense interrupció.
I és que, d’aquest adequat equilibr,i en depenen moltes altres riqueses com
son la flora i fauna, la bellesa i el paisatge, l’aprofitament de productes com
els bolets o multitud de plantes del sotabosc que son utilitzades, en multitud
d’activitats rurals o urbanes.
Anys enrere, tenir un bosc, era tenir una riquesa. Ara,
s’ha convertit en tenir un mal de cap, per la seva preservació i conservació,
amb ben poques possibilitats de treure’n un rendiment adequat. També aquí
trobem a faltar l’acció política adequada, que altres governs han aconseguit.
Però, és clar, aquí tenim el cap, en un altre lloc.
# posted by joan roma cunill @ 11:51 PM 
