Joan Roma

ESPIRAL DE DESPROPÒSITS

Perduda la carta de navegar, espatllada la brúixola, i amb la barca, sense timó, només s’ha d’esperar a que s’estavelli contra les roques o trobi acollida ,en alguna platja de sorra. Déu dirà. Suposo que els partits independentistes, a falta de recursos propis, tiren d’aventura, en una nova espiral de despropòsits que superen tot l’imaginable.

I la cursa, entre ells, ha esdevingut frenètica, imparable, inigualable, per no haver-se donat en cap altre país del món. Hem assolit un nou cim, en aquesta marxa cap a la total irrellevància. Catalunya ha deixat, fa temps, de ser un territori admirat i copiat, per passar a ser un autèntic despropòsit.

He parlat amb nombrosos independentistes que admeten no entendre res del que fan els seus partits. No entenen com varen donar suport a una moció de censura per treure el PP del govern central, i posar-hi Pedro Sánchez, per a tot seguit, fer-lo caure quan podien començar a recollir alguns fruits realment importants pel funcionament del govern i del país, en general. Molts d’ells, han decidit apartar-se’n i fins i tot votar diferent del que han fet, en els darrers anys. Tant dura és la crítica i la indignació.

Però, és que tampoc comprenen, les decisions preses, davant la convocatòria d’eleccions generals, amb la imposició de candidats que no han passat per cap dels òrgans preceptius i que mostren la feblesa interna, en considerar no tenir altres candidats que els que estan sent jutjats. A part d’enviar un missatge molt negatiu cap a la ciutadania, en el sentit de posar candidats que tothom sap no podran exercir els seus càrrecs, cas de ser votats i elegits. En resum, s’envia el missatge de la inutilitat del vot, o si es vol, la decisió de no voler participar en els òrgans, representatius de la voluntat popular, sigui a Madrid, sigui a Brussel·les.  Fatal decisió, com podrem veure, a l’hora de comptar els resultats.

I en aquesta cursa de despropòsits, tant esforç hi ha posat ERC com l’antic PEDeCAT, reconvertit en no sabem si Junts x Cat, o barreja de Crida, puigdemontistes, i altres espècies. Per part d’ERC, ja és ben difícil, no tenir cap altre candidat que Oriol Junqueras, com a Diputat al Parlament, Cap de llista a les Generals, i a les Europees...li faltaria ser, cap de llista a les municipals per algun poble o ciutat del país. A Romeva, l’envien al Senat, i no queda clar cap on van la resta d’imputats.

Ara bé, en aquesta espiral, els qui han fet un enorme esforç per destacar han estat els seguidors de Puigdemont. Des de terres llunyanes, ha decidit posar-se al capdavant de les Europees, confiant en que un líder com ell, ha d’estar en el Parlament Europeu, i per això no cal ni estudiar el Reglament electoral, que fa del tot impossible la seva presència. Un petit fallo, com tants altres.

Però, de feina n’ha fet, perquè escampa els seus, per tot arreu. Turull, a Lleida, Rull a Tarragona, Elsa Artadi a l’ajuntament de Barcelona, el seu advocat, Alonso – Cuevillas, a Girona...(alguns ara entenen els frenètics mítings d’aquest advocat, en els darrers mesos), l’objectiu era una poltrona a Madrid. I si falten candidats directes, es busquen germanes, cosins o parents dels imputats.  Es igual com estan de preparats o ficats en política, l’important és demostrar qui mana. I pobres els de Madrid, davant una tropa tant fidel com aquesta, perquè els que hi puguin anar ,només obeiran a un sol amo, a una sola persona: a qui els ha posat, en el lloc on es troben. Aquí no hi ha projecte, ni objectius. Aquí hi ha una demostració de qui mana a cada partit, i després ja veurem què fem allà on anem....El que no semblen haver avaluat és què passarà si guanyen els socialistes, o el que pot passar si sumen els partits de dretes.