Saturday, March 23, 2019
EL QUE HI HA EN JOC - art. Regió 7
EL QUE HI HA EN JOC.
En les eleccions generals del proper 28 d’abril, hi ha en
joc, molt més que una nova composició de les Corts Generals, i l’elecció d’un
nou govern. Hi ha un model de vida, un model de democràcia, i amb ella , una
nova interpretació de les llibertats, individuals i col·lectives.
No comparteixo la opinió d’alguns sectors de titllar
Espanya, d’una democràcia de baixa intensitat, i encara menys, d’una democràcia
“segrestada” per unes èlits, suposadament, poc democràtiques. Es perfectible,
per descomptat. Té deficiències, en alguns sectors – clau, segur, però si la
posen en el lloc dinovè, entre cent seixanta – cinc països i la declaren com a
“democràcia plena”, vol dir que disposa de tots els elements, considerats
essencials, per ser un país clarament democràtic.
Dit això, arribar fins aquí ,ha estat difícil, i costa molt
més pujar, que baixar. En temps de governs del PP hem vist com algunes de les
lleis fonamentals, patien modificacions que posaven en perill, conquestes
aconseguides, i que consideràvem intocables. Res és intocable, com podem veure,
en tot lloc i moment.
Aleshores, hem de tenir clar que el que hi ha en joc, el 28
d’abril, és anar endavant, o tirar enrere. Tant senzill, i tant dramàtic,
alhora. Estem en una UE trasbalsada per alguns partits que pretenen fer-la
implosionar i perdre, tots els guanys aconseguits. I ara, a Espanya, ha arribat
el que creiem impossible, un partit de dreta – dreta, en clara competició amb
el PP i amb C’s que s’han llençat a competir el seu espai, per mirar d’ampliar
votants. I tots tres, sense cap mania, a l’hora de pactar, si la suma, dona.
He de dir que en alguns moments, aquests partits fan por.
Por, per la lleugeresa a l’hora de tractar canvis legislatius de gran
importància, i por, per com tracten determinats problemes de la gent més necessitada o els col·lectius més
desfavorits, que més que ajudar, volen arraconar.
L’afany pel poder, comporta atropellaments a l’hora de
decidir candidats, i a l’hora de llençar promeses electorals. Cada dia, volen
tenir grans titulars, i no importa si son a costa de criticar o posar les
culpes sobre qualsevol sector d’actualitat. Si després veuen que s’han
equivocat o l’han confós per un altre, és igual. No calen disculpes perquè la
roda ha de continuar girant, i un dia, fa oblidar l’anterior...és la
improvisació permanent, i la recerca de titulars, per “estar al dia”.
Es busca simplificar problemes de gran complexitat, per fer
veure que en quatre dies, els grans temes poden ser resolts. No volen entendre
que tot necessita ser pensat i repensat, i que no hi ha solucions fàcils, en un
món complex i global. D’aquí la por a un govern improvisat, amb un programa fet
de trossos de declaracions i invencions, i uns personatges pujats a primera
línia, per manca d’altres candidats, o resultat de les batalles internes ,
entre competidors.
El nivell de la política ha sofert una baixada considerable,
i no ens podem permetre, no posar els millors, en els llocs de major
responsabilitat. Tampoc ens podem permetre, continuar batalles estèrils, com
les viscudes a Catalunya, creient que es pot vulnerar la llei i l’estat de
dret, simplement perquè un sector així ho vol.
En aquestes eleccions ens hi juguem tenir unes Corts
Generals, progressistes, dialogants, i obertes a canvis profunds, però sempre
sota l’imperi de la llei. Aquí i allà, i malament aniríem si allà el tripartit
de dretes arribés a sumar, per governar. La inestabilitat i la confrontació
estarien a l’ordre del dia, provocant conflictes permanents que perjudicarien
tot el conjunt.
El que hi ha en joc, és un futur engrescador i ple
d’esperança, o un de confrontació i retrocés, en múltiples facetes de la vida
que creiem haver conquerit de manera definitiva. Res és definitiu sinó es
lluita per mantenir-ho. Tinguem- ho clar, i cada dia que passa tenim mostres de
la cara de la dreta, més descarnada.