Monday, March 04, 2019
CADA DIA HA DE SER 8 DE MARÇ - art. Nació Digital Solsona
CADA DIA HA DE
SER 8 DE MARÇ.
Va ser una bona idea la de dedicar un dia de l’any a recordar o lluitar per
una causa determinada. Ens posa al dia de les injustícies o batalles pendents,
per a resoldre un tema determinat. El proper divendres, serà 8 de març, Diada
Internacional de la Dona Treballadora, o simplement de la Dona. De fet, totes
les dones son treballadores, a casa, a fora, o als dos llocs alhora.
Si mirem enrere, hem avançat molt, en una part del món, però queda molt per
fer. Moltíssim. I per descomptat, en alguns llocs, queda, gairebé tot per fer.
Però, la immensa feina pendent, no ens hauria de desanimar ni tampoc no valorar
el que s’ha avançat. Poc a poc, en racons allunyats de nosaltres, veiem llum
d’esperança en que les coses van canviant. Llegir que l’Aràbia Saudita, ha
nomenat la primera dona ambaixadora als EUA, és una noticia impactant. Segur
que al darrere hi ha una estratègia per a fer-se perdonar per bestieses
comeses, però trencar amb una decisió com aquesta, el que era impensable ,
temps enrere, és important.
Com important és donar un gran premi i reconeixement internacional, a dones
que lluiten contra l’ablació en països africans. O a projectes que fomenten
l’educació i formació professional a dones que mai havien pogut entrar en una
escola, pel simple fet de ser dones. O participar en projectes de
desenvolupament integral, el Senegal, amb un paper preponderant de les dones,
com és el nostre cas, el de l’ajuntament de Borredà, produeix la satisfacció de
veure com en només 12 anys, el canvi ha estat immens. I més que ho serà en els
propers anys, amb altres projectes en curs.
I aquí, a casa nostra ? Crec, i ho dic, amb coneixement de causa, tenim el
govern més decididament feminista de tots els que hem tingut en els 40 anys de
democràcia recuperada. A vegades, es fa més pel futur de les dones amb unes
quantes decisions clares i contundents, que amb anys de prèdiques i bones
paraules. Nomenar un Consell de Ministres, amb la meitat de dones, posades no
en “ministeris – maries”, sinó en alguns tants rellevants com Economia,
Educació, Sanitat, Portaveu, Defensa ....suposa mostrar cap endins i cap enfora
la fortalesa de les dones, en qualsevol lloc i moment. Suposa un trencament amb el passat, i una aposta
cap el futur.
Però, la cosa no queda aquí, perquè hi ha multitud d’altres batalles per
fer i per guanyar. La maternitat compartida, la igualtat laboral ja no de
paraula sinó de fets. Que les dones puguin saber què guanyen els seus companys
d’empresa, i així puguin reclamar igualtat de condicions, i que qui les escolti
tingui les eines legals per a penalitzar l’empresa discriminadora, son
decisions cabdals per arribar a bon port.
En pocs mesos, la presència de dones en el més alt òrgan de govern, s’ha
traduït en múltiples fronts de canvis, però és que aquesta voluntat feminista
s’ha introduït en altres àmbits, com el privat, en que les empreses tenen clar
que s’han acabat els grans consells d’administració amb cap dona, o amb una de
florero. Ja no és de rebut. Ja es penalitzaran aquestes imatges i no es
permetran sinó es vol tenir la ciutadania en contra.
En resum. Anem pel bon camí, si bé, la meta és llunyana. Amb tot, en vuit
mesos hem vist més avenços que en vint anys. Toca allargar aquests 8 mesos i
fer-los molt més llargs i molt més intensos com per a garantir que cada dia
sigui 8 de març, a nivell institucional, i a nivell de la societat. En això,
els socialistes ho tenim molt clar, i així es reflecteix , no solament en
documents i propostes, sinó en fets concrets.
# posted by joan roma cunill @ 8:45 AM 
