Joan Roma

VOREJANT L’ABISME.

La història de Catalunya està plena de plantejaments fallits, ocasions perdudes, i manca d’unitat i estratègia, en moments culminants. De tot això, i més, hem vist en els darrers set anys, inici formal de l’anomenat “procés sobiranista”. Una de les principals causes, és la manca de lideratges sòlids, i sobretot assenyats.

Quan al capdavant de les institucions s’hi posen persones no preparades, ni conscients de la realitat del propi país, de l’Estat, de la UE, i en definitiva del món, passa el que passa. Es menysté la legalitat, fins i tot la que regeix en el propi país...es creu, superior als líders del govern central, i considera justificat carregar-se l’estat de dret, simplement per considerar –se en possessió de la veritat i representar tot el país.

Es fan jocs de mans amb les xifres, i tant aviat es parla de la representació parlamentària, com dels participants en una consulta o un suposat referèndum, per justificar el que s’està fent. Poc importen les xifres reals, dels qui no han participat, o dels que directament han votat altres opcions. No volen entendre que el primer problema a resoldre, és intern, i no extern. No hi ha majoria independentista, per molt que vulguin rebregar les xifres o les enquestes.

Però, deixant de banda el procés, que va canviant de relat cada dos per tres, el que sorprèn és una nova demostració del que deia al principi. La manca d’oportunitat, per treure profit d’un moment històric. Aitor Esteban, portaveu del PNB ho va manifestar clarament des de la tribuna del Congrés, quan es preguntava quin millor moment es pot esperar, per aprovar uns pressupostos generals, que eren netament positius pel país, en general, i per Catalunya, en particular ?

Sempre ,he sentit especial admiració per l’astúcia política del PNB i del govern Basc. De cada crisis en treuen profit. Profit polític, profit institucional, ampliant competències i recursos pel seu territori. Perquè carai no podem copiar aquesta estratègia ? Perquè deixar perdre ocasions d’or, com la darrere ? Es que ens va millor “vorejar l’abisme” , esperant la conjunció dels astres, per aconseguir de rebot, i en temps de descompte, no sabem quina solució ?

Provocar la convocatòria d’eleccions generals, pot portar dos resultats, tots dos negatius per als partits independentistes. Si guanya, o pot formar govern Pedro Sánchez, estarà molt atent o no buscar pactes amb uns partits , tant inestables i poc responsables. Abans, altres alternatives, més segures i fiables.

Si pel contrari, guanya el tripartit de dretes, està assegurada la inestabilitat per als propers anys, amb l’aplicació de mesures contundents contra l’autogovern, de manera que podem veure com passem, de la “somiada república ,a perdre l’autonomia”. Es el primer dels compromisos que han assumit tant PP, com C’s, en plena sintonia amb Vox.  Es que alguns consideren positiu aquest panorama ? Es que creuen que tensionant, encara més la societat catalana, aconseguiran la revolta, i amb ella, la consecució de la república ? Somiar és fàcil, però la realitat és dura, com podem veure cada dia que passa.

Son molts, som molts, els qui hem quedat sorpresos per una nova demostració d’imprudència i inconsciència per part dels partits independentistes, fins el punt que una veu sàvia, experta i totalment respectada per tot el món polític i acadèmic, s’ha alçat per criticar aquesta situació. Ha estat la veu d’Andreu Mas – Colell, ex Conseller d’Economia i Finances, el qual en un llarg article exposava la seva incomprensió per la decisió presa, i es preguntava :”En definitiva, que si convé que guanyi Sánchez, per què no votar Sánchez ? 

Tenim l’abisme molt a prop, estem encara a temps, de no caure-hi.