Joan Roma

VAGA ? UN RITUAL A COMPLIR.

Malament va un país, i malament va un projecte quan ha de convocar una vaga, sota subterfugis que amaguen la realitat. El sindicat convocant, ho fa, sota l’excusa de la “la lluita social” per a poder passar el tràmit legal, quan en realitat es fa per seguir amb la cantarella de la “vulneració dels drets “....

La realitat, és “una vaga de ritual”. El procés, o millor dit, el post procés, requereix mostrar enuig, protesta, ràbia contra el judici, per a mantenir la ficció d’un judici injust, contra persones que no varen fer res més que posar urnes per a demanar la opinió dels ciutadans.

En pocs dies, el judici entrarà en una fase molt diferent, quan comencin a declarar els testimonis de l’acusació. Aleshores sortiran documents, escrits ,i sonors, fins ara inèdits, que mostraran el grau d’imprudència i inconsciència dels principals impulsors del procés. Però, d’això, ja en parlarem un altre dia.

Avui, superada ja la  mitja tarda, toca fer un balanç de la jornada de vaga. Una jornada “de ritual”, en el sentit que no hi havia ganes ni justificació per dur-la a terme, i quan això passa, es nota de seguida: la mandra, la falta de convicció, de recolzament i de justificació, en molts detalls, al llarg del dia.

D’entrada, molts dels “vaguistes”, el que en realitat han fet, és agafar un dia d’afers propis, per no anar a la feina i aprofitar el dia per altres coses. Altres, treballen a porta tancada. Molts altres, fan festa, a recuperar de seguida que puguin. I molts, simplement hem treballat, igual que un dia qualsevol.

Els principals motius per destorbar la normalitat, han estat el bloqueig d’alguna carretera, o alguna acció en alguna línia de tren o d’autobusos, però les accions han estat molt limitades, i amb una molt escassa participació de vaguistes. I malament va el projecte si per a acumular vaguistes, has de bloquejar vies de comunicació.

No era moment per convocar vaga, ni la gent la troba justificada. Son accions de pura imatge per a fer veure que el procés segueix viu, i existeix un general recolzament a l’estratègia independentista. Greu error, continuació de molts altres errors que parteixen d’una idea equivocada de país. Els impulsors creuen tenir al darrere a la majoria dels catalans, quan la majoria no la tenen.  Es més, m’atreveixo a dir que van perdent part de la força aconseguida, per culpa d’una estratègia estrafolària, mancada de lògica i coneixement de la realitat.

Demà, serà un altre dia, i anirem coneixent detalls del judici, en una mena de roda d’explicacions que res aclareixen sobre les responsabilitats reals de cadascú. Ningú va fer res, res es va aprovar, res es va dur a terme, res tenia gravetat, res anava contra la legalitat.....els mons paral·lels suposen altres realitats......Al final, haurem de tornar al mon real. Suposo .