Monday, February 11, 2019
SÍMPTOMES D'ESGOTAMENT - art. Nació Digital Solsona
SÍMPTOMES
D’ESGOTAMENT.
Portem sis anys de mobilitzacions, concentracions, crides, reunions, plens
extraordinaris, debats de mocions, penjades de pancartes, cartells, llaços,
anades i tornades als tribunals, col·locació
d’estelades, moments històrics, actes especials....en un anar i venir,
realment esgotador, per a totes les parts. Pels qui hi participen, i pels qui
no hi participen , però ho segueixen pels diversos mitjans de comunicació.
Es fa difícil triar un mitjà de comunicació per estar realment informat,
perquè la objectivitat i honestedat informativa, son escasses, en els temps que
corren. Personalment, mai havia mirat tants documentals ni escoltat tanta
música, com en aquests darrers anys.
Tant moviment, tant tacticisme, d’uns i altres, produeixen els primers
símptomes clars d’esgotament. Això no vol dir que en un moment donat, encara no
puguem veure, noves manifestacions o actes multitudinaris, però els impulsors
han de prendre nota d’algunes coses que han passat aquest cap de setmana.
Per part dels partits de dreta, la mobilització a Madrid, no ha anat , ni
de lluny com ells volien i esperaven. Fer una crida, a la defensa de l’Espanya
eterna, inamovible, sacro – santa...mou molta gent, però no tanta com creien.
Ajuntar PP, C’s i Vox, era sinònim de fer venir gent de tot el país, per omplir
la Plaça Colón
Com sol passar, ells n’hi posen dos-cents mil, però encara no s’ha
inventat, el sistema de posar dos o tres pisos de persones en un mateix indret.
La realitat és la que és i no la que alguns voldrien. A més, aquesta
mobilització ha obert els ulls, a gent tranquil·la que no vol ser manipulada ni
feta servir per a batalles manipuladores de la realitat.
Aquí, a Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis ( ACM) havia preparat
una gran concentració d’alcaldes, al Saló de Cent, de l’Ajuntament de
Barcelona. Es volia fer una demostració de força i representativitat de tot el
món municipal, intentant tenir-hi alcaldes / alcaldesses de tots els partits.
En alguns casos, s’hi feia falta es trucava 3, 4 o 5 vegades per intentar convèncer
els reticents, sobretot els de determinats partits.
Al final, la nota de premsa parla “d’uns 400 alcaldes /alcaldesses”, que hi
varen anar per a llegir un manifest, en demanda d’un “judici just”. Si algú
mira la foto de l’acte, o parla amb algun dels assistents, aquests
“quatre-cents”, es veuen sensiblement reduïts per la realitat. I si tenim en
compte que a Catalunya hi ha 947 ajuntaments, es dedueix que allà hi varen anar
molts menys de la meitat.
Podem buscar també altres exemples d’actes, concentracions, i
mobilitzacions que han “punxat”, aquí i allà, la qual cosa mostra un cansament
i esgotament de crides i apel·lacions poc rigoroses, per no dir, clarament
exagerades i partidistes. Si una cosa ara ens convé a tots plegats, és el seny
i la prudència, i deixar fer als qui tenen la missió de jutjar, per una banda,
i de governar , per l’altra. Tenir tant de temps el país i la seva gent
tensionada i pressionada, no és bo per a ningú.
# posted by joan roma cunill @ 12:41 AM 
