Thursday, February 07, 2019
PARÀLISIS DEL GOVERN - art. Diari de Terrassa
PARÀLISI DEL
GOVERN.
No, no pretenc fer una llarga disquisició sobre les conseqüències generals
de la paràlisis del Govern de la Generalitat, sinó, simplement explicar ,les
greus repercussions que té sobre la feina diària de qualsevol ajuntament, i
molt especialment, dels més petits.
En aquest moment, fruit ja de sis anys d’inestabilitat política i deixadesa
de les funcions de governar, s’han anat acumulant dotzenes d’expedients , de
tota mena, a les dependències municipals. Expedients que afecten llicències
urbanístiques, en sòl rústec, modificacions de normes urbanístiques,
alteracions i modificacions llicències d’activitats, actuacions en lleres de
rius i rieres, accions en camins i pistes forestals, projectes de portades
d’aigua, ....
Si pensem en que la alteració de la normalitat ha afectat els 947 municipis
de Catalunya i a cadascun hi ha unes quantes dotzenes d’expedients, deduirem
que en el conjunt del país, els expedients es compten per milers. Efectivament,
hi ha milers d’expedients voltant pels despatxos, o simplement esperant que
algú els mogui de lloc.
Ara bé, es fa difícil per no dir impossible que els promotors entenguin que
un expedient entrat, no tingui resposta al cap de tres, cinc, deu o dotze
mesos, la qual cosa obliga a anar a la recerca de l’expedient perdut, o
encallat. Aquesta feina la pot fer un funcionari, o un polític. En un poble
petit, pertoca fer-ho a un polític per evitar paralitzar la feina
administrativa, degut al poc personal de
que disposem.
El pelegrinatge de gestions, sol ser fatigós, llarg i normalment poc
fructífer. Excuses, dilacions, manca de resolucions, contradiccions entre
tècnics del mateix o diferent departament, poden allargar les resolucions fins
extrems difícils d’imaginar. En temps passats, l’enrevessada maquinària
burocràtica de la Generalitat, existia, però solia haver-hi un directiu, un alt
càrrec a qui recórrer per resoldre la qüestió. Ara, molt pocs, assumeixen
aquesta funció, de manera que l’expedient, continua a l’espera de ser resolt.
Quines repercussions patim ? Doncs, moltes i molt diverses. En primer lloc,
el poble, la ciutat, perd oportunitats en els temes, pendents de resoldre,
siguin relacionades amb ampliació d’un càmping, una casa rural, una casa de
pagès, una granja o una portada d’aigua o llum, a un lloc determinat. En segon
lloc, no es duen a terme obres i instal·lacions que donarien feina a
professionals del ram. I en tercer lloc, hi ha milers de llocs de treballs ,
pendents de creació, perquè les noves activitats no es posen en marxa.
Hi ha altres repercussions, lligades a l’arrelament de gent al territori,
increment de la riquesa agrícola – ramadera, turística o de serveis, etc. El
problema és dependre de tot i per tot, d’un govern que no controles, i al qual
no li pots demanar responsabilitats, perquè en fuig, escudat en el conflicte del
procés sobiranista, a l’espera de convertir-se en república....
I el desànim es va allargant, a falta de termini concret. Si anem pel sisè
any, perquè no arribar al 7è, 8è o novè ? S’han congelat multitud de projectes,
confiant en que l’any vinent, les coses canviaran i tornaran a la normalitat.
Però, arribem a l’any següent, i les coses continuen igual o pitjor, aleshores,
quina és l’esperança o el determini ?
El 26 de maig, tindran lloc les onzenes eleccions municipals, i qui es
presenti, ha de tenir molt clar que l’ajuntament ha d’estar per cobrir les
necessitats dels ciutadans i fugir de tota acció de caràcter partidista. Res de
voler-lo fer servir com perllongació de la batalla pel procés perquè d’aquí se
n’han derivat ,bona part dels mals que hem patit aquests darrers anys. I si de
forma genèrica i general, s’exigeix al govern de la Generalitat que es dediqui
a complir les seves funcions, s’aconseguirà desencallar la situació de
paràlisis en que viu ara. Aquesta és la via de sortida. Es impensable, un nou
mandat, sota les condicions en que hem estat, en els darrers sis anys. Les
conseqüències han estat molt negatives.
# posted by joan roma cunill @ 10:54 PM 
