Joan Roma

JUDICI REAL, EN UN MÓN IRREAL.

Sinó fos per l’existència de milers d’escrits, milers d’enregistraments , entrevistes, diaris de sessions, butlletins del Parlament, programes de radio i televisió, ...algú podria pensar que les actuacions dutes a terme pels principals protagonistes del procés independentista, no han existit o han estat pròpies d’un mal son. Tant s’insisteix en que no s’ha fet res il·legal, en que res d’estrany ni delictiu va tenir lloc, que podria semblar que tot es fruit de la invenció o de ciència – ficció. I tanmateix, tenim uns resultats i una realitat ben palpable i ben efectiva.

D’aquí a pocs dies, començarà un judici ben real, per a estudiar, avaluar i valorar les actuacions dutes a terme, en el que s’ha anomenat “procés sobiranista”, per a procedir a emetre sentència, en base a fets reals, en funció d’una legalitat vigent, igualment real.

Per la part independentista, es van emetent judicis de valor, consistents en devaluar el caràcter democràtic d’Espanya, com a via per a desacreditar els membres del Tribunal Suprem, i  amb ells, a tota la Justícia espanyola. Es vol comparar aquest judici, amb una mena d’acte de venjança, en el qual no es jutjaran fets reals, sinó justificacions per escarmentar conductes, de cara el present i el futur.

No importa que el Democracy Index, que elabora el prestigiós The Economist, i que serveix de referència mundial, situï Espanya en el dinovè lloc, entre cent seixanta – cinc països avaluats i valorats. Es igual, per a ells, no hi haurà un judici just i no es jutjaran fets, sinó intencions o encara més greu, imaginacions.

Aquests dies, veiem recórrer platós de televisió i programes de radio, a uns quants advocats defensors que més aviat semblen haver-se convertit en hooligans del procés, que en lletrats al servei de la llei i dels seus defensats. No crec ,hagin fet cap favor als seus defensats, criticant a tort i a dret, decisions emeses pel Tribunal Suprem, pel Constitucional o per altres estaments judicials.  I, mala defensa es pot fer, si la principal estratègia és carregar-se l’àrbitre. Quan en qualsevol esport, els jugadors, donen la culpa del resultat als àrbitres, solen voler justificar la mala actuació tinguda. Ho veurem ben aviat.

Deia al principi que tot semblaria un mal son, sinó fos que durant mesos, els protagonistes i molts altres elements propers, havien recorregut pobles i ciutats, informant i prometent el canvi de legalitat, per les “bones o per les males”. O si es vol, per l’ús de “l’astúcia”, que permetria subvertir l’ordre constitucional i estatutari per implantar una república catalana, en qüestió de mesos. 

No sembla haver estat un miratge, comprovar el trencament del jurament fet, per part de tots els càrrecs institucionals, quan han vulnerat la Constitució i l’Estatut. D’això se’n diu perjuri. Però, és que en el diari de sessions del Parlament, consta la vulneració del Reglament, per part de 72 diputats i diputades, els dies 6 i 7 de setembre de 2017. I en el mateix diari de sessions hi ha la demostració de la subversió de l’ordre constitucional i estatutari, els mateixos dies, aprovant la convocatòria d’un referèndum pel dia 1-O, incomplint el que la llei vigent dictamina en propostes com aquesta. I l’endemà, es varen aprovar unes Lleis de Transitorietat que suposaven “de facto”, la suspensió de la Constitució i l’Estatut.

Tots aquests fets, son fets reals. Registrats, enregistrats i retransmesos, per tots els mitjans de comunicació, juntament amb les promeses de tirar endavant, fetes per consellers i president, i membres de partits i moviments socials, que es varen situar fora de l’estat de dret. Ara, aquests mateixos, consideren impossible un judici just, i volen tenir “observadors internacionals” al costat, quan tothom, podrà seguir “en viu i en directe” el judici, des de qualsevol indret del planeta. Sorprèn aquesta insistència en no voler acceptar la realitat, perquè de fet, haurien d’aclarir si realment anaven a crear una república catalana, o estaven fent un simple simulacre . Aviat ,ho sabrem.