Friday, February 01, 2019
FINAL DE MANDAT - art. Diari de Terrassa
FINAL DE MANDAT.
El 26 de maig, tindran lloc les onzenes eleccions municipals, d’aquesta
etapa democràtica, començada l’abril del 79.
Serà el moment de dir adéu, a 40 anys de vida municipal. Porto 12 anys
de regidor de govern, i 28 d’alcalde, temps més que suficient, per haver donat
curs a la vocació de servei al poble que m’ha vist néixer i créixer. El 15 de
juny, com en tots els municipis d’Espanya, es procedirà al relleu dels vells
Consistoris, pels nous, sorgits d’aquestes eleccions.
Vaig decidir no tornar-me a presentar, l’endemà de les passades eleccions,
conscient de la voluntat de relleu per part meva, per raó d’anys de servei, i
edat personal. Però, si aquesta no hagués estat la voluntat, he de dir que
segurament ara, també prendria la decisió, vist el panorama que hem passat, el
que tenim i les previsions futures.
Els primers anys de democràcia varen ser complicats, força caòtics, plens
d’incertesa i improvisació...però alhora enormement engrescadors. Cada dia,
cada setmana, improvisàvem per trobar recursos, resoldre problemes i crear una
nova realitat. Ajuntaments envellits, desmanegats, pobres de solemnitat, carents de personal, material, i organització...varen anar donant
pas, a institucions de primer ordre, arrelades al poble i amb les idees molt
clares de les prioritats en qüestió d’infraestructures, equipaments i serveis.
El mateix va passar amb les diputacions, especialment la de Barcelona,
ubicada en aquells moments en l’actual Palau de la Generalitat, fins el seu
trasllat a Rambla Catalunya, per deixar l’espai al govern de la Generalitat.
Tot era per fer, i podem dir que gairebé tot era possible, en aquells primers
anys.
La feina individual i col·lectiva de tots els ajuntaments, han permès el
canvi radical del país i la seva transformació, fins a posar-lo en una de les
cotes més elevades, a nivell de la UE. Hem fet en 40 anys, el que molts altres
països han necessitat 60 o 70. El ritme ha estat brutal, en tot els sentits, i
si algú té algun dubte que recordi com era el seu poble o ciutat, quaranta anys
enrere, i el compari com és ara.
De fet, podíem haver continuat amb
aquest ritme, sinó hagués estat per la deriva independentista que ha trencat la
dinàmica de tants i tants anys. Aquests darrers sis anys, han estat nefastos
per a la gestió municipal, perquè pitjor que no tenir Govern, és tenir un mal
Govern. I en això, estem.
Alguns poden pensar que el govern central, el de la Generalitat, i els
ajuntaments, tenen vida pròpia i independent, de manera que si un va malament,
els altres poden anar bé. Ho sento, però això no és cert.
A Catalunya es dona la paradoxa de tenir un govern, dit independentista,
però que actua de manera totalment centralista i prepotent amb els ajuntaments.
El que critiquen del Madrid – polític, ho apliquen aquí, a nosaltres. Tots els
grans temes, depenen de la Generalitat, i ara i aquí, tenim un govern
ineficient, ple de mediocres, tant en el primer com en el segon nivell, i sense
un president, en exercici. El resultat és caòtic, amb multitud d’expedients
parats, congelats o donant voltes per departaments que no tenen qui els
gestioni amb capacitat i eficàcia.
Exercir d’alcalde, suposa resoldre els problemes propis del municipi, i
batallar contínuament amb el govern de la Generalitat per desencallar, impulsar
o resoldre, expedients pels quals no tenim competències, perquè les ha assumit
la Generalitat. Una Generalitat sense diner, desorganitzada, i en conflicte
intern, entre els dos socis de govern. Si a tot plegat, hi sumem, tots els
conflictes derivats del procés independentista, es pot comprendre com els
darrers anys han estat els més complicats i els menys productius, dels 40 que
portem. Fa falta un canvi radical de rumb, i això passa per un canvi a la
Generalitat, sí, però també per un retorn de tots els ajuntament, dic, tots, a la via de la normalitat democràtica.
Cadascú a la seva feina, i l’estat de dret, a casa de tots.
# posted by joan roma cunill @ 12:36 AM 
