Thursday, February 14, 2019
EL VALOR D'UN JURAMENT - art. Diari de Terrassa
EL VALOR D’UN
JURAMENT.
Tots els qui ostentem o hem tingut algun càrrec institucional, hem hagut de
jurar / prometre , fidelitat a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya. Aquest jurament / promesa, és més que un simple tràmit. Es un
compromís de complir i fer complir, els preceptes constitucionals i de rebot,
estatutaris. No hi ha volta de full, ni possibilitat de dir que no sabíem o no
enteníem el que juràvem. Tots, ja som prou grandets com per saber les
responsabilitats que comporta un càrrec públic.
Doncs bé, aquí, sembla com si tot un conjunt d’alcaldes, però també
consellers i el mateix president de la Generalitat, es puguin saltar els preceptes
constitucionals, si en un moment donat, creuen que no son prou flexibles amb
les seves creences o no els donen la raó en el camí que volen emprendre.
De fet, tot el procés independentista comença i continua, per la manca de
fidelitat al jurament prestat. Si tothom fos profundament democràtic, no
imaginaria un trencament del jurament, perquè qui el trenca una vegada, el pot
trencar, cent altres vegades.
I seria lògic l’incompliment si fóssim en un estat autoritari, dictatorial,
però mai en un estat de dret. En un estat democràtic, com és Espanya, malgrat
alguns el vulguin qüestionar, menysprear o equiparar a països d’altres
latituds, no es pot trencar el jurament fet.
Segons el Democracy Index, que elabora la secció exterior de The
Economist, Espanya se situa en el dinovè lloc ( 19 ), entre els 165 països
representats en les Nacions Unides. Un lloc de privilegi, com es pot comprovar
per la nota de 8,08 sobre 10.
A dia d’avui, ens trobem davant la tessitura de veure qüestionats els
principis d’autoritat i de dret, perquè els ciutadans copien el que veuen dels
seus governants. Es evident que si un alcalde es salta la llei, perquè no ho
hauria de fer un ciutadà qualsevol ? I si ho fa un conseller o el president ,
encara amb més raó, ho pot fer ell /ella.
Aleshores, que ningú trobi estrany, okupar vivendes, organitzar
mobilitzacions, sense previ avís, irrompre en actes oficials, tallar carreteres
o vies de tren, saltar –se prohibicions, o considerar que l’espai públic és
seu, i si és seu, en pot fer el que vulgui....
Política és pedagogia, i l’exemplaritat ha d’anar per davant en tot lloc i
moment. Res de tot això, hem vist, ni veiem a dia d’avui, per part de molts
alcaldes, i de tot el consell executiu de la Generalitat. Al contrari. Es
justifiquen accions inapropiades, o fins i tot vandàliques, per raons del
procés. Poc a poc, han anat creixent i augmentant els desafiaments, fins
arribar a extrems impossibles de controlar.
Estem en un moment delicat, i pertoca recuperar vells hàbits i tradicions,
com els de complir i fer complir la llei, ens agradi o no. Sinó ens agrada, fem
el possible per canviar-la, però mai , vulnerar-la. Aquí s’han vulnerat moltes
de les lleis vigents, i per això hi ha multitud de càrrecs públics, en els
tribunals. Considerar que la llei de símbols, no s’ha de complir, que les lleis
estatals son només vigents, si ens van bé, o que la Constitució i l’Estatut,
son vells instruments que ja no serveixen, és trencar el jurament fet.
Qui el trenqui o l’hagi trencat no s’estranyi de l’actuació de la Justícia.
En un estat democràtic, existeix la separació de poders, i quan la il·legalitat
entra per una porta, la democràcia surt per l’altra, fins que els tribunals
tornin a posar les coses en el seu lloc.
I malgrat les carències i retards que pugui tenir, la Justícia, actua. I
ho fa aplicant les lleis que s’han aprovat, sota el paraigües de la
Constitució. I quan la jurem, no és un simple tràmit, és una obligació fins el
darrer dia en el càrrec. Alguns ho varen oblidar.
# posted by joan roma cunill @ 10:57 PM 
