Wednesday, February 27, 2019
DE SIMBOLS I BANDERES - art. Endavant digital
DE SÍMBOLS I
BANDERES.
Els països seriosos, i de profundes arrels democràtiques, no permeten el
mal ús, i encara menys, el menyspreu als símbols nacionals. Em considero mig
suís, per haver viscut, treballat i estudiat, durant 7 anys, a la capital,
Berna. Allà ,em vaig formar políticament parlant, abans de tornar l’any 79, per
encapçalar una candidatura a les municipals del meu municipi, Borredà (
Berguedà).
Entre les activitats dutes a terme, en aquell país, figura la de dirigent
dels Casals Catalans, sota el nom de Casa Nostra. N’hi havia 7 a tot el país, i
les assemblees nacionals les fèiem a Berna, algunes d’elles, presidides per mi
mateix. Bé, anem al gra. Quan volíem organitzar la Festa Major dels catalans a
Suïssa, els Jocs Florals a l’exili, el
trasllat de les restes mortals del Cardenal Vidal i Barraquer, o altres
esdeveniments culturals o populars, demanàvem el preceptiu permís a les
autoritats locals, o cantonals, segons fos el cas.
Doncs, bé, aquesta era una de les meves feines, i puc certificar que tot
estava reglat i regulat. Si volíem penjar la senyera, aquesta havia de tenir al
costat les banderes de Suïssa, la bandera cantonal, i la municipal. Cas
d’haver-hi només 3 pals, la senyera podia substituir la municipal, mai les
altres dues. He de dir que habitualment hi havia 4 pals. Si volíem interpretar
l’himne nacional de Catalunya, abans era obligatori, interpretar l’himne
nacional suís....
Mai, mai, se’ns hagués ocorregut incomplir les lleis suïsses, sagrades per
ells, sagrades per a nosaltres. Tampoc mai vaig contemplar cap incompliment de
la norma de símbols i banderes per part de suïssos. Va en el seu ADN, el
compliment de les lleis i el respecte pel que s’ha aprovat en el Parlament
Federal, en l’Asssemblea Cantonal, o en el Consistori municipal.
I si algú ho hagués fet, el càstig era ràpid i contundent. Apartament
immediat del càrrec, i forta sanció, econòmica i social. Cas d’un estranger,
tornada a casa, sense dret de retorn.
Quan aquí veig el menyspreu constant, i ampli, de la nostra bandera,
substituïda en molts casos, per una de partit minoritari. Cases consistoris,
vestides de tota mena d’elements aliens als símbols oficials. Incompliment de
la normativa de símbols interns i externs, de la figura del Rei, de la bandera
d’Espanya, etc, m’adono que estem molt lluny del que ha de ser un càrrec
públic, i d’entendre la democràcia, en el seu més ampli sentit de la paraula i
dels fets.
Juraments en fals. Juraments incomplerts. Juraments trencats, sense cap
escrúpol ni càstig, son impensables en la immensa majoria de països
democràtics.
Recomano, no buscar models a copiar, a terres llunyanes. En tenim un ben a
prop, com és Suïssa, per saber com s’ha d’actuar i comportar una administració
seriosa, i uns ciutadans responsables.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà